UNA INFUSIÓ PLENA D'ELECTRICITAT

La fusió entre ritmes i melodies tradicionals valencianes amb altres com ara el tango o el rock és la base sobre la qual treballen els membres del grup musical Infussió.
Aquesta banda, creada fa cinc anys per Juanen Carreres, Alejandro Torres i Juanjo Ruiz, que conformen el seu nucli dur, ja ens va oferir una mostra del que eren capaços de fer amb la publicació d’una maqueta amb cinc cançons l’any 2007, aleshores la vocalista era Xelo Lahuerta, amb una veu molt personal, i el guitarrista Hugo Leiss. Infussió aleshores sonava més folk que rock. Després que abandonaren el grup la vocalista i el guitarra i entraren la violinista Leonor Simó, el baixista Manuel Baena i la guitarra Victoria Sanchis, Infussió pren una nova embranzida que l’ha portat a gravar el seu primer cedé, Roncanfolc, amb un so més elèctric i amb un pomell de cançons que mantenen en el fons i en la forma l’essència de la banda.
Rocanfolc és un viatge a través del qual u té la sensació d’anar passant per territoris sonors diversos, de vegades contraposats, en un mateix tema pots estar escoltant guitarres rogalloses, ronques hereues dels millors Tequila i per tant besnétes dels Rolling Stones, amb melodies pop amb lletres extretes de la música tradicional i que ens recorden alguns dels millors grups hispans dels seixanta i primers setanta. Cadascuna de les nou peces que conformen el cedé és un artefacte musical ple d’ecos del millor pop rock dels seixanta, dels huitanta i dels noranta, amalgamats però reconeixibles. Però també es pot trobar en altres cançons com ara l'instrumental Corregent el sabor del folk valencià d’Al Tall o d’Urbàlia Rurana, aportat pel so de les dolçaines, de la flauta o de la bandúrria, no debades Juanen, Alejandro i Juanjo han estat alumnes de Xavier Ahuir, membre del grup Al Tall.

És cert que la producció podria haver estat més cuidada, no ho negaré, però aquesta mancança es compensa amb un grapat de bones col·laboracions que aporten al so de la banda una gran riquesa: la dolçaina de Josep Miret, membre del grup Escandall els dolçainers de Puçol; les veus d’Eva Barea, que fa duet amb Juanen en diversos temes; de Vicent Redolat, membre del grup Mox, que recorda la de Bumburi; les de Roberto Lo Cabo i Manuel García, que junt amb Eva i Juanen aconseguixen crear un gran efecte en una de les millors cançons del disc; els teclats de Marta Estal; i la bandúrria de Rocío Gómez-Pimpollo.

Infussió és una banda de llarg recorregut, que ha de continuar experimentant nous sons, nous mestissatges, que ha de tindre cura d’alguns detalls però mentrestant ens oferix temes tan canyers com ara Esperança, amb un missatge social inclòs, balades com ara Camins, L’altra punta del llit o Esta noche.