dissabte, 22 d’octubre de 2011

ALGÚ EN TÉ LA CULPA, D'AQUESTA CRISI?



Ja comence a estar fart d’escoltar contínuament que els ciutadans d’aquest Estat ens hem de resignar a ser més pobres, al fet que els nostres fills no podran gaudir de les oportunitats i drets de què nosaltres fins ara hem gaudit, a posar-nos en el cap que hem estat vivint per damunt de les nostres possibilitats i que ja ha arribat l’hora de donar per acabada la festa i obrir amb resignació la porta a una nova manera de viure més austera i ajustada a la nostra realitat. I ací és on trobe jo el problema, algú durant aquests darrers anys ha estat ocultant-nos la realitat i inventant-se’n una altra en la qual, volguérem o no, vivíem tots junts i aparentment feliços. Qui és eixe algú? No sóc partidari de les teories de les conspiracions que tants seguidors tenen en internet, però els he de confessar que després de donar-li un munt de voltes al tema he arribat a la conclusió que eixe algú no és cap ens abstracte, eixe algú és la classe dirigent d’aquest país: financers, empresaris, polítics, etc. La seua ceguesa, la seua avarícia, la seua mala gestió ens han portat a una situació on es retalla l’estat del benestar sense cap mirament, on la ciutadania paga més impostos a l’Estat per a després rebre menys i pitjors servicis.
Aquesta crisi, no és cap novetat, l’anem a pagar les classes mitjanes i populars mentre que les classes dirigents a penes la van a notar: m’equivoque jo i ho pagues tu.
La veritat és que sóc partidari d’encetar un període seriós de canvis, que s’obliden dels pots de maquillatge amb els quals des de fa dècades van eixint del pas. Senyores, cavallers, els nostres polítics ens ixen massa cars quan estan en actiu i fins i tot quan es retiren, la seua gestió no ha estat en cap moment a l’altura del que la ciutadania necessitava. No podem tampoc pagar jubilacions magnífiques a corruptes i fills de mala mare.
Han estat els nostres gestors públics uns jugadors que en el joc de la política han actuat com a màgics de fira més preocupats pel rèdit electoral de les seues accions que per fer una bona gestió que ens assegurara un futur millor per a tots. La ciutadania té la sensació que ens demanen el vot per a després servir uns altres interessos que no són els de tots. Han convertit en trenta anys la democràcia en una partitocràcia que fa pudor al resclosit de la fal·làcia i del cabdillisme d’ineptes i irresponsables. Han sobreprotegit els darrers temps bancs i caixes, i les famílies les estan deixant literalment desemparades.
La societat necessita una nova classe política que faça de l’honestedat, de l’eficàcia, de l’excel·lència en la gestió dels recursos públics la seua bandera, un nova classe política que estiga menys preocupada pels seus ingressos econòmics personals i més pel benestar de la gent. Si no es cobrix aquesta necessitat i continuem amb la mateixa classe política, estem condemnats, els seus vicis i defectes ens han portat on som.

(Publicat a la columna Mou-te que açò s'empastra del diari digital l'Informatiu el 22 de setembre de 2011)