Ja comence a estar fart
d’escoltar contínuament que els ciutadans d’aquest Estat ens hem de resignar a
ser més pobres, al fet que els nostres fills no podran gaudir de les
oportunitats i drets de què nosaltres fins ara hem gaudit, a posar-nos en el
cap que hem estat vivint per damunt de les nostres possibilitats i que ja ha
arribat l’hora de donar per acabada la festa i obrir amb resignació la porta a
una nova manera de viure més austera i ajustada a la nostra realitat. I ací és
on trobe jo el problema, algú durant aquests darrers anys ha estat ocultant-nos
la realitat i inventant-se’n una altra en la qual, volguérem o no, vivíem tots
junts i aparentment feliços. Qui és eixe algú? No sóc partidari de les teories
de les conspiracions que tants seguidors tenen en internet, però els he de
confessar que després de donar-li un munt de voltes al tema he arribat a la
conclusió que eixe algú no és cap ens abstracte, eixe algú és la classe
dirigent d’aquest país: financers, empresaris, polítics, etc. La seua ceguesa,
la seua avarícia, la seua mala gestió ens han portat a una situació on es
retalla l’estat del benestar sense cap mirament, on la ciutadania paga més
impostos a l’Estat per a després rebre menys i pitjors servicis.
Aquesta crisi, no és cap novetat,
l’anem a pagar les classes mitjanes i populars mentre que les classes dirigents
a penes la van a notar: m’equivoque jo i ho pagues tu.
La veritat és que sóc partidari
d’encetar un període seriós de canvis, que s’obliden dels pots de maquillatge
amb els quals des de fa dècades van eixint del pas. Senyores, cavallers, els
nostres polítics ens ixen massa cars quan estan en actiu i fins i tot quan es
retiren, la seua gestió no ha estat en cap moment a l’altura del que la
ciutadania necessitava. No podem tampoc pagar jubilacions magnífiques a
corruptes i fills de mala mare.
Han estat els nostres gestors
públics uns jugadors que en el joc de la política han actuat com a màgics de
fira més preocupats pel rèdit electoral de les seues accions que per fer una
bona gestió que ens assegurara un futur millor per a tots. La ciutadania té la
sensació que ens demanen el vot per a després servir uns altres interessos que
no són els de tots. Han convertit en trenta anys la democràcia en una
partitocràcia que fa pudor al resclosit de la fal·làcia i del cabdillisme
d’ineptes i irresponsables. Han sobreprotegit els darrers temps bancs i caixes,
i les famílies les estan deixant literalment desemparades.
La societat necessita una nova
classe política que faça de l’honestedat, de l’eficàcia, de l’excel·lència en
la gestió dels recursos públics la seua bandera, un nova classe política que
estiga menys preocupada pels seus ingressos econòmics personals i més pel
benestar de la gent. Si no es cobrix aquesta necessitat i continuem amb la
mateixa classe política, estem condemnats, els seus vicis i defectes ens han
portat on som.
(Publicat a la columna Mou-te que açò s'empastra del diari digital l'Informatiu el
22 de setembre de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada