QUADERN DELS TORSIMANYS/ CUADERNO DE LOS TRUJIMANES

Después del homenaje a Jacint Piquer i Muntañana,
muerto a los treinta y ocho años en un campo de exterminio nazi.

Caín  fue siempre capaz de inventar una nueva falacia,
de verter sobre el otro la calumnia,
de desenterrar el arma de la intolerancia.
Recuerda, Caín expulsó a su hermano un día
le negó la sombra acogedora de la tribu
y lo abandonó en manos de la bestia
que lo trató peor que a un cerdo
hasta que sólo fue un despojo.
Caín convirtió a su hermano en pecador
e hizo purgar a los herederos sus supuestos pecados.
Recuerda, Caín recurre siempre al olvido
–Empecemos de nuevo con una baraja nueva.
Pero él nunca olvida, siembra la desmemoria
para que nunca seamos inmunes a sus métodos.
Caín, la voz de la caverna. 

Després de l’homenatge a Jacint Piquer i Muntañana,

mort als trenta-huit anys en un camp d’extermini nazi.

Caín sempre ha estat capaç d’inventar una nova fal·làcia,

d’abocar sobre l’altre la calúmnia,

de desenterrar l’arma de la intolerància.

Recorda, Caín foragità un dia el seu germà,

li va negar l’ombra acollidora de la tribu

i l’abandonà en mans de la bèstia

que el va tractar pitjor que a un porc

fins que només fou una despulla.

Caín convertí el seu germà en pecador

i féu porgar als hereus els seus suposats pecats.

Recorda, Caín apel·la sempre a l’oblit

–Comencem de nou amb una baralla nova.

Però ell mai no oblida, sembra la desmemòria

perquè mai no siguem immunes als seus mètodes.

Caín, la veu de la caverna.

****

Traducció de Josep Antoni Alfonso. Poema inclòs en el llibre Correspondència de guerra (XIII Premi de Poesia "Paco Mollà", 2008. Editorial Aguaclara, Alacant, 2009)