dijous, 29 de novembre de 2012

DES DEL ROVELLET DE L'OU



Fa una setmana vaig estar a Elx, una ciutat oasi, de palmerars extensos on el morrut roig no ha dibuixat el traç criminal de la tristesa i de la mort com sí que ho ha fet en altres comarques valencianes. Un oasi de verds amb un fons terrós de les muntanyes de les valls del Vinalopó. Un oasi al sud del meu estret i llarg país on encara he pogut escoltar la meua llengua en boca d’ancians, joves i xiquets. Una ciutat bella, amb un centre històric que conté petites i grans joies arquitectòniques. Un centre urbà que la tradició local anomena el rovellet de l’ou. Allí he tingut l’oportunitat de tornar a parlar amb tot un senyor, a qui segurament Josep Pla li haguera dedicat algun dels seus homenots, Joan Carles Martí i Casanova, l’altre cavaller del barret valencià amb molts punts en comú amb el primer, Enric Valor.
Joan Carles Martí pren aquesta expressió il·licitana per a encapçalar un recull de trenta-quatre articles, Des del rovellet de l’ou (Voliana edicions, 2011). Trenta-quatre petits assajos escrits des del jo d’un erudit del segle xxi a qui tot allò que tinga a veure amb la seua ciutat, la seua comarca, el seu país, la seua llengua i la seua cultura li interessa i el mou a investigar, a aprendre, a reflexionar i a crear-se una opinió per a després oferir-nos el seu personal punt de vista crític i alhora constructiu. En els seus articles ens parla de cultura popular, de lingüística, de poesia, de geografia, d’història, ens dóna testimoni de personatges rellevants de la cultura i de personatges anònims, del Misteri d’Elx.
No es tracta de petits estudis on la veu narrativa és asèptica, impersonal, objectiva, sinó tot el contrari, Joan Carles Martí ens parla des de l’experiència, en cada paràgraf està l’autor passejant entre mots amb el seu barret, escoltant i apuntant cada detall i fent gala d’una gran erudició.
Els articles, a pesar que tenen la ciutat i el Camp d’Elx com a punt de referència, aconseguixen interessar els lectors de nord enllà, com ara jo, sorpresos en descobrir un personatge com l’autor i una ciutat a l’extrem del País Valencià que ja quasi consideraven un erm lingüístic i que és encara un referent important de la nostra llengua i cultura, que ha fet i ens fa grans aportacions.
El llibre està dividit en dues parts, Des del rovellet de l’ou, amb vint-i-tres articles escrits en i sobre la ciutat i el Camp d’Elx, i Pel camí de la tramuntana amunt, amb onze articles en els quals el cronista es convertix en un viatger que té la mirada d’un senyor d’Elx que no s’oblida mai de qui és i d’on és.
Un llibre entretingut, en el que el que subscriu s’ho passat molt bé amb ell a les mans, ple de grates descobertes, darrere del qual no sols hi ha un erudit sinó un home amb idees clares i fermes, amb una prosa rica, que es nega a renunciar al seu valencià del sud a pesar dels estàndards imposats des de la ciutat de València.

1 comentari:

FULLEDA - PETI QUI PETI ha dit...

Un llibre magnífic -ahir mateix el refullejava- amb una gran informació dialectològica, onomàstica i humana. Altament recomanable.