dilluns, 27 de gener de 2014

RUBÉN DURÀ, EL DARRER CANTAUTOR VALENCIÀ


No és usual que en premsa es parle d’un cantautor que encara no ha gravat el seu primer disc. D’un cantautor que just comença a tindre una dotzena de cançons pròpies que combina amb unes quantes versions. Però l’aparició en l’escena musical valenciana de Rubén Durà ha sorprés els uns i els altres, ha sorprés per la seua veu i per la gran càrrega de sensibilitat i emotivitat que mostra a l’hora de compondre i interpretar les seues cançons.
Un nombre important de les primeres actuacions que ha fet Rubén Durà han estat vinculades al món del llibre, com a cloenda de presentacions d’obres a les biblioteques d’Antella i de la Societat Coral El Micalet de València, o a la llibreria 3i4 de la mateixa ciutat, en recitals de poesia com ara Deliris de lluna que s’organitza cada any a l’Horta Nord, els Sopars Estellés, o en l’homenatge al poeta Salvador Iborra durant la darrera Fira del Llibre de la ciutat de València. Aquesta vinculació al món literari, i en especial a la poesia valenciana actual, l’ha portat a musicar poemes de diversos autors com ara el ja esmentat Iborra, Xavier Alcàsser o el mateix autor d’aquesta columna.
Rubén Durà és el darrer cantautor del nou segle en una caravana encapçalada per Pau Alabajos, Andreu Valor, Sergi Contrí, Clara Andrés, Carles Pastor, Artur Àlvarez, i un llarg etcètera. Les seues cançons tenen influències de dos dels grans clàssics de la Nova Cançó, Raimón i Lluís Llach, d’alguns dels temes dels quals ha fet versions, com també n’ha fet de Partaka, Ovidi Montllor, Paco Muñoz, i jo destacaria, entre altres, les versions que ha fet d’Al vent del mestre de Xàtiva i Assumiràs la veus d’un poble, de Paco Muñoz.
En Rubén Durà, que va conformant amb solidesa una veu pròpia i diferenciada, també trobem en les seues cançons ecos de músics coetanis com ara Cesck Freixas, sobretot en cançons com ara Suor i ganes.
En l’actualitat i a punt d’entrar a l’estudi de gravació, Rubén Durà compta amb una maqueta penjada en internet: http://rubendura.bandcamp.com/. Es tracta de vuit cançons amb l’acompanyament de guitarra acústica i piano elèctric, enregistrades aquest mes d’octubre durant la presentació del darrer disc del grup de folk-rock Mox. Entre els vuit temes apareixen les dues versions abans esmentats i un pomell de cançons que ens parlen de lluita, d’amor, d’anhels i «de tots eixos regals que ens fa la vida», per dir-ho amb les seues paraules, entre els quals hi ha els poemes d’Alcàsser, Iborra i aquest que signa. També hi apareix la cançó Mireia, dedicada a una germana que va morir quan era una xiqueta víctima d’un càncer, una cançó que entre el cada vegada més nombrós públic que el segueix s’ha convertit en un himne.
Rubén Durà ha començat tot just el seu camí, per davant li queda molta faena a fer. Acabar de conformar la seua personalitat musical, que ja s’endevina poderosa, compondre noves cançons, sentir-se més còmode damunt de l’escenari i gravar aquest primer disc que els que el coneixem esperem ja amb una certa impaciència.