ANDREU VALOR, CANTANT SOTA LA PLUJA

Durant els darrers cinc anys hi ha hagut una expressió que des de qualsevol tribuna política o mediàtica se’ns ha repetit una i altra vegada fins que s’ha desgastat. L’expressió venia i ve a resumir-nos en una frase els estralls de la crisi, l’estafa planificada, en la qual estem immersos: «amb la que està caient». U, que és una mica ignorant, mira el cel i només veu caure la pluja, el que sí que sent, però és arran de sòl, com des de les diverses instàncies del poder polític li van passant la dalla a tots els drets individuals i col·lectius que tenia. A favor de l’expressió «amb la que està caient» diré que la pluja que ens cau és aigua contaminada de tristesa i desesperança, acompanyada de la pedra del populisme violent i barroer que ens agredix en el més íntim.

Conec u que afirma que els artistes tenen l’obligació de crear amb les seues obres paraigües per a protegir-nos de la pluja i oferir a la humanitat un raig lluminós d’esperança que ha de lluir amb intensitat malgrat la pluja que ens està caient a sobre, i que convertix amb la seua acidesa la roba que ens protegia en parracs.

El cantautor de Cocentaina Andreu Valor deu pensar igual que el meu conegut, i així ens ho confirma en el seu nou treball discogràfic, Malgrat la pluja. Un disc amb una gran intensitat lírica, en el qual Valor viatja des de la balada al rock, afegint-li també tocs de folk, de pop i fins i tot de rap, incorporant unes guitarres elèctriques que apareixen al bell mig de la cançó amb força alçant un crit solitari, elèctric ple de ràbia i de força melòdica.

Andreu Valor ha comptat en la producció, en els arranjaments, en les guitarres i fins i tot en la veu amb la complicitat i el saber fer d’Eduardo «Tata» Bates, la qual dota Malgrat la pluja d’una gran riquesa de so i de matisos.

També s’ha fet acompanyar en alguns temes per uns col·laboradors molt especials, com ara el veterà actor Juli Mira, que exercix de rapsode, el cantant Hugo Mas, amb qui fa un duet, els rapers Mireia i Andreu del grup Rapsodes, els glossadors mallorquins Mateu Xuri, Maribel Servera i Joan Toni Sunyer, així com el cor infantil de luxe conformat pels Pavortets, hereus directes del grup Carraixet.

El disc el conformen dotze cançons en les quals Andreu Valor ens diu que la vida és un camí ple de peatges excessivament cars, un camí en el qual podem defallir, però on cal refer-se constantment per a sobreviure i fer-ho amb alegria tot gaudint del present. Andreu es posiciona al llarg del disc d’una manera ferma davant de la desmemòria, de la crueltat, de la violència de gènere, contra la tortura dels animals, l’homofòbia i la hipocresia social. Ens parla i reivindica la dignitat dels ciutadans que estan patint en la seua pell les retallades que ens imposen els governants en educació, en sanitat, en drets com ara el que tenim al treball i a una vivenda digna, es posa al costat dels joves que es veuen obligats a emigrar, víctimes d’aquells que, tot aprofitant la crisi, ens roben el futur amb enganys. Ens recorda la força de l’amistat i de l’estima que es mantenen per damunt de la distància i el pas del temps.

Andreu no oblida en cap moment aquells que han lluitat, que lluiten i lluitaran pel reviscolament cultural, lingüístic i nacional del País Valencià. Dels pobles amb els quals estem agermanats. No oblida en el seu cant el drama que suposa per a les famílies els desnonaments, i ens recorda que la defensa de la llibertat, de la dignitat humana, de la democràcia real i no de la partitocràcia excrescència del franquisme que patim, es defensa amarrant amb força la por ja que el poder se n’aprofita de les nostres febleses per a imposar-se i esclavitzar-nos. També ens recorda que tot els drets dels quals gaudim els devem a la lluita i el sacrifici d’aquells que ens precediren i no podem de cap manera malmetre la seua herència.

Andreu Valor tanca Malgrat la pluja afirmant que hem de ser valents i continuar amb saviesa la recerca de la felicitat a pesar de tots els entrebancs que trobem pel camí.