dissabte, 16 d’agost del 2014

PASSANT L'ESTIU



Fent recompte sil·làbic de l’estiu he vist que em falten les tòniques que tanquen cada vers. Al bell mig d’una cesura he trobat asseguts Joan Femenia i Francesc Mompó fotent-se uns gintònics i l’ombra de la sospita ha caigut sobre ells. Vicent Penya, que no beu, ha vist que a la darrera nit de la canícula em grinyola una rima. He desfet i he tornat a fer tota una estrofa, després me n'anat a pixar i en tornar he trobat Carles Pastor que se'n duia atrapat en la teranyina d’un pentagrama tot l’estiu, tot el poema. Li he pregat que me’l torne i ho ha fet en forma de cançó. Ara balle abraçat a una metàfora que em proposa fugir aquesta nit al país dels sonets sonats on Joan Carles Martí Casanova guarda la llengua de les tempestes de la mar i Pere Bessó fa de torsimany de la poesia romanesa.