dimecres, 28 d’octubre de 2015

"HAKONE"


Sempre he tingut una certa debilitat per la gent anomenada tot terreny, vull dir aquells individus capaços d’enfrontar-se a diferents disciplines i eixir-se’n ben parat. No sé si aquesta petita dèria meua afectarà d’una manera negativa la meua capacitat crítica, si és que alguna vegada l’he tingut, per a jutjar el segon disc del cantautor valencià Daniel Rosell, que porta per títol Hakone. Ja que Daniel s’ha encarregat d’escriure les lletres i la música, fer els arranjaments, de tocar tots els instruments, bàsicament teclats i guitarres acústiques, de l’enregistrament, fet entre Picassent i Calafell, de la producció i la mescla, així com de les fotografies de la catarula i el llibret que acompanya al cedé. I ha estat també dissenyador del disck pack en col·laboració amb Abel del Castillo. De la masterització s’han encarregat Yves Rousell. Tota una proesa que ha donat com a resultat una treball que és un reflex nítid, diàfan d’aquest artista polièdric.
Hakone, però, també, és el nom d’una petita ciutat japonesa propera al mont del mateix nom. Un destí turístic on la gent va a relaxar-se en els banys termals d’origen volcànic. Hakone és un punt de desconnexió amb una realitat antinatural que sovint convertix l’individu en massa, en una unitat que es deixa insconscientment arrossegar a la velocitat i al ritme que li imposa un sistema inhumà. L’individu necessita aturar-se durant un temps, trobar-se amb la natura, orientar-se de nou per tal de retrobar-se i després agafar de la mà la seua vida i adreçar-se pels camins per els que li porte la seua vida viscuda en llibertat.


Daniel Rosell combina la tradició dels cantautora que s’acompanya amb una guitarra, una guitarra rica en sonoritats i matisos, amb l’utilització d’efectes sonors a través de teclats i sintetitzadors que l’acosten per moments a propostes més avaguardistes, amb les que pretén dotar a les seues cançons d’una profunditat d’una solidesa, d’una atmosfera capaç d’esbossar uns paisatges sonors que ens transporten a la geografia muntanyosa de l’àrea de Hakone.
El disc el conformen nou cançons de marcat caràcter intimista que ens parlen de la soledat, de les ferides que sofertes, del pas del temps i l’experiència que ens regala i que podem convertir en la nostra guia, de l’amor,…, en resum de la condició humana.
És un disc intens d’aquells que ens va a reclamar tota la nostra atenció. Un disc compacte on no hi ha cap tema que desequilibre el conjunt. Cançons algunes realment delicioses com ara l’apegalisa “I mentrestant”, “Vint anys” en la que parla del record d’un vell amor, “Altra volta” en el fa una petita reflexió sobre el dret a equivocar-se i a rectificar.
Hakone és un treball en el que el seu autor ha posat tota la carn en la graella i jo crec, que se n’ha sortit amb molt bona nota.