diumenge, 25 d’octubre de 2015

"SENSE FI"




L’escriptor nascut a la ciutat de València Salvador Company, creador del poble imaginari de Benborser, un lloc on ha ambientat bona part de la seua obra narrativa, ha publicat recentment en Angle Editorial la novel·la Sense fi, amb la qual va obtindre el XXV Premi Ciutat de Tarragona de Novel·la Pin Soler.
Salvador Company empra en aquest cas tres veus narratives, dos d’home i una de dona, i ho fa per a contar-nos sota diversos punts de vista un relat aparentment fragmentat amb un alt voltatge de sexe, corrupció i unes quantes dosis d’humor. Un relat tòrrid amb components del thriller.
La primera part ens la conta una ànima en pena, la de Toni Sanchis, en vida un entrenador de tenis i que ha acabat assassinat en estranyes circumstàncies. Toni ens explicarà la seua vida i la de la gent que l’ha envoltat, i assistirem atònits als tripijocs del món de l’esport d’elit.


Després serem privilegiats testimonis de la confessió, amb capellà i confessionari inclosos, d’un futur polític, professor universitari i tertulià televisiu fins aleshores, Joseví, que una vesprada de tempesta li explica amb tot luxe de detalls al vell rector del seu poble la seua addicció a la pornografia. Aquest apartat de la novel·la és realment divertit i està molt ben construït, amb tècniques dels millors textos teatrals. Ací ens trobem un personatge que fa un llarg monòleg i on n’intuïm un segon que ni sentim ni veiem en cap moment.
Joseví no sols es retrata amb la història tòrrida que relata, també ho fa amb la seua actitud i les seues eixides de to. Com l’anterior personatge, va posant llum sobre diversos aspectes de la part fosca d’una societat hipòcrita i decadent que bull amb més o menys discreció en el caldo de la descomposició. Un país on l’ascensor social ha funcionat sobretot per als pocavergonyes, els malànimes i la gent sense cap mena d’escrúpols.


La història que ens conta Verònica, al seu torn, és una barreja d’amor i pornografia, de moments iniciàtics i d’altres térbols on la mou un desig de venjança. El seu és un relat dolgut, tendre i molt humà, en alguns moments, en altres ple de frustració i de ràbia.
Només la lectura del darrer capítol, que Salvador Company ens oferix en forma d’epíleg, ens farà veure el lligam existent entre els protagonistes i els relats que ens narren.
Tot allò que apareix en la novel·la Sense fi és fictici, no es basa en cap de les notícies més escatològiques que la corrupció patida les darreres dècades al País Valencià ens ha oferit, però el lector, per més cec que siga, podrà llegir entre línies el retrat d’una societat i d’una classe social ben recognoscibles.