dijous, 16 de juny de 2016

"EL TEMPS DELS POBLES"




El temps dels pobles (Mésdemil, 2016) és el nou treball discogràfic de la banda de Pego (la Marina Alta) Lilit i Dionís, un treball amb el qual, després de cinc anys de silenci, tornen amb més força al panorama musical valencià. Durant aquest temps la banda ha anat per tot el món a la recerca de noves sonoritats. Els dotze components de Lilit i Dionís han construït al llarg del temps un so molt personal on el mestissatge musical és el seu segell. Són una gent sense manies i barregen el rock, el ska i el reggae amb ritmes i melodies provinents d’Àfrica, el Carib, la Mediterrània i Llatinoamèrica, amb un resultat com a mínim interessant, amb moments d’una intensitat impressionant que els han permés de crear una atmosfera ubèrrima en matisos.
El temps dels pobles s’ha enregistrat a Atomic Studio amb Mark Dassousa al capdavant de la producció.
Aquest és un disc en què la banda pren partit pels pobles indígenes d’arreu del món, pobles sacrificats pel capital en l’altar d’un fals progrés. Un crit contra les greus seqüeles del vell colonialisme i les noves formes en què s’ha reencarnat.


Un cant no sols a la seua lluita per ser, sinó per recuperar el millor de la seua cultura a la vegada que inicien una relació més intensa i agermanada amb el medi, a través d’una agricultura respectuosa amb la terra i els seus cicles naturals. Lilit i Dionís estan per un comerç just i de proximitat, per una relació solidària entre els pobles, estan contra l’avarícia dels mercats...
El disc el conformen tretze temes on trobem, intercalats, passatges en què la banda dóna la veu a representants d’aquests pobles perquè expressen quina és la seua lluita i les seues esperances. Trobem temes amb to exòtic, com ara Tunkasila, una cançó d’invocació als ancestres guardians de la tribu Lakota Oglala, o Pastor de llamas, una cançó andina, com d’estètica andina és la caràtula del disc. Tretze temes amb una gran varietat de matisos sonors i de ritmes, una varietat que ens acostarà a diverses realitats socials d’arreu del món, amb moments per a la denúncia, per a la reivindicació, per a la festa, per a l’esperança. Una barreja sonora ben amasada amb el rock i que cal escoltar atentament, ja que cada vegada que ho fem trobarem un eco nou.


Moments pausats, moments carregats d’un ritme trepidant, com ara en Camps de delícia, on hi ha gotes i passatges de música celta i de psicodèlica. O el ska personal de Montgolia.
Un treball on la llibertat creativa i l’obertura de mires dels components de Lilit i Dionís ens oferixen un so ric, divers i alternatiu, així com un missatge contundent i imaginatiu contra la uniformització cultural i econòmica a què ens porta la globalització que els mercats imposen com a discurs i realitat dominants.