El temps dels pobles (Mésdemil,
2016) és el nou treball discogràfic de la banda de Pego (la Marina Alta ) Lilit i
Dionís, un treball amb el qual, després de cinc anys de silenci, tornen amb més
força al panorama musical valencià. Durant aquest temps la banda ha anat per
tot el món a la recerca de noves sonoritats. Els dotze components de Lilit i
Dionís han construït al llarg del temps un so molt personal on el mestissatge
musical és el seu segell. Són una gent sense manies i barregen el rock, el ska
i el reggae amb ritmes i melodies provinents d’Àfrica, el Carib, la Mediterrània i
Llatinoamèrica, amb un resultat com a mínim interessant, amb moments d’una
intensitat impressionant que els han permés de crear una atmosfera ubèrrima en matisos.
El temps dels pobles
s’ha enregistrat a Atomic Studio amb Mark Dassousa al capdavant de la
producció.
Aquest és un disc en què la banda
pren partit pels pobles indígenes d’arreu del món, pobles sacrificats pel
capital en l’altar d’un fals progrés. Un crit contra les greus seqüeles del
vell colonialisme i les noves formes en què s’ha reencarnat.
Un cant no sols a la seua lluita
per ser, sinó per recuperar el millor de la seua cultura a la vegada que
inicien una relació més intensa i agermanada amb el medi, a través d’una
agricultura respectuosa amb la terra i els seus cicles naturals. Lilit i Dionís
estan per un comerç just i de proximitat, per una relació solidària entre els
pobles, estan contra l’avarícia dels mercats...
El disc el conformen tretze temes
on trobem, intercalats, passatges en què la banda dóna la veu a representants
d’aquests pobles perquè expressen quina és la seua lluita i les seues
esperances. Trobem temes amb to exòtic, com ara Tunkasila, una cançó d’invocació als ancestres guardians de la
tribu Lakota Oglala, o Pastor de llamas,
una cançó andina, com d’estètica andina és la caràtula del disc. Tretze temes
amb una gran varietat de matisos sonors i de ritmes, una varietat que ens
acostarà a diverses realitats socials d’arreu del món, amb moments per a la
denúncia, per a la reivindicació, per a la festa, per a l’esperança. Una
barreja sonora ben amasada amb el rock i que cal escoltar atentament, ja que
cada vegada que ho fem trobarem un eco nou.
Moments pausats, moments
carregats d’un ritme trepidant, com ara en Camps
de delícia, on hi ha gotes i passatges de música celta i de psicodèlica. O
el ska personal de Montgolia.
Un treball on la llibertat
creativa i l’obertura de mires dels components de Lilit i Dionís ens oferixen
un so ric, divers i alternatiu, així com un missatge contundent i imaginatiu
contra la uniformització cultural i econòmica a què ens porta la globalització
que els mercats imposen com a discurs i realitat dominants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada