diumenge, 12 de juny de 2016

"LA PASSEJADORA DE GOSSOS"



Manela, una jove estudianta de filosofia a la Universitat de València que per a guanyar-se la vida es dedica a passejar gossos, és la singular protagonista, la veu narrativa i el vincle d’enllaç entre tots els personatges de la darrera novel·la de Francesc Bodí, La passejadora de gossos. Un llibre amb el qual l’escriptor d’Agres va obtindre el Premi de Narrativa en Valencià Constantí Llombart Ciutat de València 2015, que ara publica en la col·lecció L’Eclèctica l’editorial Bromera.
Francesc Bodí és un narrador de raça, un escriptor amb una trajectòria en línia ascendent que l’ha convertit en una de les veus narratives valencianes més sòlides junt amb Cucarella, Baixauli, Usó, Moner...
Manela és una persona vital, sensible, somniadora i que es deixa dur sovint pels seus sentiments. A través de la seua mirada subjectiva i apassionada entrarem en la seua vida, la relació de parella que manté amb Ferran, una persona estricta i corrector lingüístic de professió. Resulta d’allò més interessant com d’una manera intel·ligent la veu narrativa empra diferents aspectes de la professió del personatge, Ferran, per a definir els trets més característics de la seua personalitat. També ho fa amb altres, però en aquest, Bodí, està realment genial. Després veurem l’aparició de Manel, escriptor, pel qual sentirà la nostra protagonista una gran atracció. També coneixerem la veïna de Manela, una dona divorciada amb un fill dependent i que està a punt de perdre el pis on viu.


Mentrestant, se’ns aniran presentant els gossos que Manela passeja i els seus amos. Un director de banc, una notària soltera, una intèrpret maca i ben plantada, un carter vidu, jubilat i amb problemes de mobilitat, un professor d’institut deprimit i amb agorafòbia i una dona amb Alzheimer. També hi són els gossos, amb una personalitat ben definida cadascun d’ells. Veurem com la Manela, en un moment determinat, decidix intervindre en la vida dels personatges per tal de canviar el seu destí. Però les coses no són tan fàcils com aparenten ser i les mentides, com les cireres, mai no van soles. Sort acaba tenint que algú des de l’ombra li dóna un colp de mà.
Estem davant d’una novel·la on el seu autor prompte ens fa oblidar la seua presència. Ha construït un alter ego perfecte, la Manela, amb el qual té diversos interessos en comú: Francesc Bodí és professor de filosofia i d’una manera intel·ligent utilitza Manela però també el professor per a fer tot un seguit de reflexions sobre l’educació, el futur de la filosofia en el sistema educatiu, les diverses reformes educatives, entre altres coses, però ho fa sense que se senta en cap moment el timbre de la seua veu.


La Manela, que és una dona alegre, enamoradissa, sentimental, ben intencionada, és també una dona desperta, observadora, intel·ligent, capaç d’oferir-nos al llarg del relat (un relat sense capítols però escrit amb una prosa amena i àgil) moment brillants per a dir la seua sobre el sistema econòmic, les relacions de parella, la vida.

La passejadora de gossos és una novel·la atractiva, d’aquelles que sorprenen i enganxen el lector des de la primera pàgina. Divertida en alguns moments i on Francesc Bodí ha estat capaç de crear uns personatges de carn i ossos amb tots els defectes i virtuts de qualsevol ésser humà. Personatges que han tingut la sort de trobar en un moment determinat de les seues vides la passejadora de gossos.