Manela, una jove estudianta de
filosofia a la Universitat
de València que per a guanyar-se la vida es dedica a passejar gossos, és la
singular protagonista, la veu narrativa i el vincle d’enllaç entre tots els
personatges de la darrera novel·la de Francesc Bodí, La passejadora de gossos. Un llibre amb el qual l’escriptor d’Agres
va obtindre el Premi de Narrativa en Valencià Constantí Llombart Ciutat de València
2015, que ara publica en la col·lecció L’Eclèctica l’editorial Bromera.
Francesc Bodí és un narrador de
raça, un escriptor amb una trajectòria en línia ascendent que l’ha convertit en
una de les veus narratives valencianes més sòlides junt amb Cucarella,
Baixauli, Usó, Moner...
Manela és una persona vital,
sensible, somniadora i que es deixa dur sovint pels seus sentiments. A través
de la seua mirada subjectiva i apassionada entrarem en la seua vida, la relació
de parella que manté amb Ferran, una persona estricta i corrector lingüístic de
professió. Resulta d’allò més interessant com d’una manera intel·ligent la veu
narrativa empra diferents aspectes de la professió del personatge, Ferran, per
a definir els trets més característics de la seua personalitat. També ho fa amb
altres, però en aquest, Bodí, està realment genial. Després veurem l’aparició
de Manel, escriptor, pel qual sentirà la nostra protagonista una gran atracció.
També coneixerem la veïna de Manela, una dona divorciada amb un fill dependent
i que està a punt de perdre el pis on viu.
Mentrestant, se’ns aniran presentant
els gossos que Manela passeja i els seus amos. Un director de banc, una notària
soltera, una intèrpret maca i ben plantada, un carter vidu, jubilat i amb
problemes de mobilitat, un professor d’institut deprimit i amb agorafòbia i una
dona amb Alzheimer. També hi són els gossos, amb una personalitat ben definida
cadascun d’ells. Veurem com la
Manela , en un moment determinat, decidix intervindre en la
vida dels personatges per tal de canviar el seu destí. Però les coses no són
tan fàcils com aparenten ser i les mentides, com les cireres, mai no van soles.
Sort acaba tenint que algú des de l’ombra li dóna un colp de mà.
Estem davant d’una novel·la on el
seu autor prompte ens fa oblidar la seua presència. Ha construït un alter ego perfecte, la Manela , amb el qual té diversos
interessos en comú: Francesc Bodí és professor de filosofia i d’una manera
intel·ligent utilitza Manela però també el professor per a fer tot un seguit de
reflexions sobre l’educació, el futur de la filosofia en el sistema educatiu, les
diverses reformes educatives, entre altres coses, però ho fa sense que se senta
en cap moment el timbre de la seua veu.
La passejadora de gossos és una novel·la atractiva, d’aquelles que sorprenen i enganxen el
lector des de la primera pàgina. Divertida en alguns moments i on Francesc Bodí
ha estat capaç de crear uns personatges de carn i ossos amb tots els defectes i
virtuts de qualsevol ésser humà. Personatges que han tingut la sort de trobar en
un moment determinat de les seues vides la passejadora de gossos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada