Els conflictes
bèl·lics, com qualsevol conflicte humà, potser fins i tot més perquè en els
bèl·lics trobem amalgamats els altres, han interessat molt els nostres autors.
La guerra civil espanyola (1936-1939) i la postguerra han arribat a generar un
subgènere literari. Un altre conflicte armat que ha interessat força ha estat
la guerra de successió espanyola. Escriptors com ara Alfred Bosch, Albert
Sánchez Pinyol o Francesc Mompó han escrit sobre aquesta en els darrers anys, i
aquest 2017 se’ls ha sumat el professor Eduard Mira amb la publicació en
l’editorial Llibres de la Drassana de la novel·la El tinent anglés.
Eduard Mira és un
escriptor de reconegut prestigi, amb una llarga trajectòria en el camp de
l’assaig i la narrativa, autor entre altres en col·laboració amb Damià Mollà D’impura Natione, Premi Joan Fuster
d’Assaig, 1996.
La guerra de
successió a la corona de les Espanyes, com afirma un dels personatges del
llibre, «és potser la guerra de més ample abast que ha (havia) viscut el món,
una guerra mundial». Però fou també un conflicte bèl·lic en el qual a les
terres ibèriques es produïx l’enfrontament secular entre portuguesos i
castellans, entre els respectius territoris de la Corona d’Aragó i els de
Castella, així com una guerra civil entre botiflers i maulets valencians,
mallorquins i catalans, i a València una revolució.
Eduard Mira crea
un protagonista excèntric, intel·ligent, observador, llibertí, perspicaç,
agosarat, fill d’un vinater valencià arruïnat, criat per una esclava negra
cubana que li ha transmés en part la tradició de la santeria i que l’advertix
amb els seus dots endevinatoris què li depara el destí. Aquest personatge,
Antoni Cruañes, és parent del general Joan Baptista Basset Ramos, el qual
l’acaba apadrinant i obrint-li les portes a una formació militar, convertint-lo
amb el pas dels anys en testimoni privilegiat dels moviments d’aquest general i
dels importants esdeveniments que acabaran provocant la guerra.
Eduard Mira, de la
mà d’Antoni Cruañes, fa recórrer als lectors bona part d’Europa, des de Dénia
fins a Londres o Viena. Desxifra les claus dels interessos econòmics i
estratègics que fan que uns i altres s’unisquen o s’enfronten en dos grans
blocs. Així, assistirem a la coronació del Hamsburg Carles III com a rei
d’Espanya, com aquest jura els Furs valencians, i assistirem a la presa de
Gibraltar i a la batalla d’Almansa. Coneixerem personatges importants de
l’època.
La novel·la
s’emmarca dins del gènere històric però està salpebrada amb moments d’humor, de
reflexió, d’amor, d’erotisme, també conté tocs d’exotisme i màgia africana.
És una novel·la
d’iniciació, de descobriment, per part d’un jove de la vida, de la sexualitat,
de les confabulacions humanes. Una novel·la també d’aventures i d’espies.
Antoni Cruañes és un espia format per l’exèrcit anglés.
Eduard Mira, sense
perdre en cap moment de vista el conflicte en el seu abast mundial, reivindica
el paper dels valencians de l’un i l’altre costat en la guerra. Ens parla de la
revolució hereva d’alguna manera de la Segona Germania, una revolució que
llauradors i menestrals abanderats pel general Basset intenten fer contra el
poder de l’aristocràcia.
El tinent anglés és una narració extensa i
intensa, d’una gran amenitat, escrita
amb passió per la vida viscuda perillosament i pel país, un país revoltat
contra la mateixa dinàmica de la història que el porta irremeiablement a ser
sotmés per un poder absolut i centralista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada