LES HORES ERMES

La necessitat que tenim perquè ens passen coses, si potser intenses i excitants, convertix en un infern les hores d’espera, els entremesos entre escena i escena. Fa temps que hem perdut el plaer d’abstraure’ns d’encantar-nos amb el que passa al nostre entorn. Tenim a mà artefactes per a matar aquestes hores que considerem ermes, àrides, farragoses i fins i tot impertinents, i ens recloem com a caragols en la closca en la falsedat del món digital.

En aquestes hores ermes, si som capaços de desconnectar, d’alçar els ulls i observar sense cap prejuí el nostre voltant, ens adonarem que som plens de presències i d’absències tal com el poeta de Picassent Vicent Torres i Aguado ens detalla i ens redescobrix en el poemari Les hores ermes (Onada edicions, 2017), amb el qual va obtindre el XX Premi de Poesia Josep Maria Ribelles de la Vila de Puçol.

El llibre compta amb un magnífic, intens i lúcid pròleg a càrrec del professor Enric Iborra, un intel·lectual que cal seguir.

Les hores ermes funciona com un dietari que va de la tardor a la primavera (com un curs escolar, no debades Vicent Torres és professor de secundària). Un dietari que ha dividit en sis parts de diferent extensió, en les quals el poeta, amb una mirada atenta i amb una poètica filla del realisme intimista, va col·leccionant les emocions, els sentiments, les reflexions que li provoquen o li suggerixen les escenes i els paisatges naturals i urbans, grans i minúsculs, com naturaleses mortes que troba en el seu anar i vindre quotidià.

Hi ha l’absència, també, de vegades provocada per la pèrdua. Hem arribat a una edat (parle de l’autor, però també del ressenyista) en què ens hem vist obligats a acomiadar-nos de gent amb la qual compartíem el pa de l’estima (la biologia és així, què hi farem!). També pertanyem a unes generacions que han vist com canviava tot al seu entorn a una velocitat increïble. Les absències de Vicent estan marcades per l’enyorança i el dolor.

Vicent Torres se’ns apareix en aquest llibre com un poeta capaç de convertir en poema el detall més ínfim, de captar atmosferes que duren potser uns instants i insuflar-los vida a través de la paraula. Un poeta que sota una aparent senzillesa estètica oculta una gran capacitat creativa, una bona formació i un entusiasme evident de lector de poesia.

Realment, i això ens ho descobrix l’autor, no hi ha hores ermes si el que les viu observa el seu voltant amb la mirada clara i la ment oberta, només d’aquesta manera u és capaç d’escoltar el batec de la vida.