Si fer una primera
edició d’un llibre de poesia en valencià és econòmicament arriscat, reeditar-lo
vint-i-quatre anys després és tota una proesa empresarial. Però si aquest
llibre, Terra d’aigua (El Petit
Editor, 2017), en el seu moment va ser reconegut amb el Premi Ausiàs March, el
Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Crítica Serra d’Or,
la nova edició hauria de considerar-se tot un esdeveniment literari.
Si a més alguns
dels poemes que conté al llarg dels anys cantautors com ara Josep Alemany i
Miquel Gil els han convertit en esplèndides cançons, doncs la fita hauria
d’assolir nivells de festa cultural.
L’editor, David
Vidal, ha volgut anar més enllà i ha fet acompanyar els poemes de Ramon Guillem
(Catarroja, 1959) amb la reproducció d’un grapat de pintures sobre paper de
l’artista plàstic Juan Olivares (Catarroja, 1973), un pintor de reconegut
prestigi internacional hereu en part de l’expressionisme abstracte.
La nova edició de Terra d’aigua la prologa el poeta i
professor de literatura de la ciutat de Lleida Jaume Pont, el qual reflexiona
extensament i intensament sobre la poètica de Ramon Guillem amb una crítica
tremendament lúcida sobre el que fou el quart llibre que va editar el poeta
catarrogí després del primerenc D’on gran
desig s’engendra i dels magnífics L’hivern
remot i Les ombres seduïdes.
Jaume Pont diu, entre altres coses: «La veu poètica de Terra d’aigua viu esmicolada, torturada pel fet de saber-se part
d’una tragèdia en què el somni resta condemnat a l’exili constant».
És cert, el que
diu Pont, la tragèdia de la que parla Guillem la causen l’anhel, el desig de
bellesa i el dolor i el desassossec que a l’autor li produïxen les mancances i
els límits del llenguatge.
El títol del
llibre, que alguns podrien considerar un oxímoron, a mi em fa pensar en el
paisatge més pròxim a l’autor, l’Albufera i les marjals que l’envolten. Una
espai on l’aigua i la terra es barregen per a conformar una geografia ubèrrima
d’on Guillem ha anat xuplant un gran nombre de les imatges que apareixen en els
seus llibres.
Terra d’aigua està conformat per un únic bloc de vint-i-huit poemes de
vers lliure d’entre set i trenta versos, amb una interessant i treballada
imagineria poètica. Hi ha una gran preocupació pel llenguatge en tot el volum,
també una certa malenconia que embolcalla cadascun dels poemes, així com un
gran desig per alliberar-se.
Terra d’aigua és un d’aquests llibres que tots aquells que estimen la
poesia haurien de tindre en els prestatges de les seues biblioteques. Llegir-lo
és un goig per als sentits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada