Des de fa uns anys la ciutat de Sagunt
(Camp de Morvedre) treballa decididament per a posar en valor el seu patrimoni
històric i industrial amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement
internacional mitjançant la presentació de la seua candidatura com a Patrimoni
de la Humanitat de la Unesco.
La
ciutat compta amb dos grans nuclis urbans: l’històric, situat a la vessant del
castell i el teatre romà, i a quatre quilòmetres el Port. El primer, amb una
història que es remunta al temps dels ibers, i el segon, vinculat al naixement
de la indústria del ferro i de l’acer.
Entre
les diverses activitats que ha anat programant l’ajuntament al llarg d’aquest
temps hi ha la publicació, en col·laboració amb Onada edicions, d’una mostra
poètica sota el títol Entre
la pedra i el ferro. Poetes pel patrimoni de Sagunt.
L’edició,
així com el pròleg, han estat a càrrec dels poetes Antoni Gómez i Vicent Penya,
els quals han treballat jugant amb la dualitat que el mateix títol anuncia, les
pedres centenàries i la indústria siderúrgica, però aquesta no és l’única
dualitat, també ho fan amb les dues llengües més parlades al municipi i amb
això el que pretenen és enviar un missatge positiu de diversitat cultural i
convivència pacífica i enriquidora.
La
mostra recull poemes de seixanta-tres autors de diverses generacions i
procedències. Hi ha una presència notable de quasi tots els poetes amb obra
editada nascuts o residents a la comarca del Camp de Morvedre, tant en castellà
com en valencià, escriptors com ara Jaume Bru i Vidal, Manuel Civera, Fernando
Delgado, Paco Salinas, Manuel Bellver, Josep Dionís, Vicent Blasco, Rafael
Català, Josep Ribera, Antonio Cabrera o Juan Antonio Millón. Autors de
Catalunya com ara Vicenç Llorca, Miquel De Renzi, Ricard Garcia o Carles Duarte;
autors valencians de la generació dels setanta com Jaume Pérez Muntaner, Lluís
Alpera, Antoni Ferrer, Antoni Prats, Marc Granell, Joan Navarro, Emili
Rodríguez-Bernabeu o Pere Bessó; de la generació dels huitanta, Ramon Guillem,
Lluís Roda o Josep Igual; de la generació dels noranta, Josep Porcar, Ramon
Ramon o Juli Capilla. Un dels defectes de la mostra és l’escassa representació
femenina, només hi trobem onze dones, Maria Carme Arnau, Maria Josep Escrivà,
Isabel Garcia-Canet, Roser Furió, Marisol Gonzàlez, Susanna Lliberós, Begonya
Mezquita, Teresa Pasqual, Begonya Pozo, Isabel Robles i Encarna Sant-Celoni, i
se n’han quedat fora poetes amb una obra ressenyable com ara Mercè Viana,
Rosa Roig, Pura Peris, Alba Camarasa, Alba Fluixà, Begonya Chorques, Bibiana
Collado, Maria Fullana, Gràcia Jiménez o Mari Carmen Sáez, només per dir-ne
només unes quantes, la qual cosa desequilibra el llibre en carregar-lo
excessivament cap al costat masculí.
A
nivell creatiu, és una mostra sòlida, sense daltabaixos de qualitat, en la qual
abunda el realisme intimista i on bona part dels autors han convocat la memòria
per a fer un homenatge al pretèrit que va fer possible aquest present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada