"PEIX CRU"

El passat mes de desembre tancava la discogràfica valenciana Mésdemil. Una dolorosa garrotada per a la cultura valenciana en general. Enrere quedava una tasca important en la difusió del treball dels músics valencians en la darrera dècada. Abans de baixar per darrera vegada les persianes, publicaven dos nous cedés, el recopilatori de noves versions de nadales Nadal del poble i el tercer treball discogràfic del grup Trineu, Peix cru.

Des de l’aparició fa quatre anys del seu darrer disc, Microones (Mésdemil, 2013), la banda de Benissanó (Camp de Túria), liderada pel guitarrista i cantant Xavier Blesa, ha incorporat un nou membre passant de trio a quartet i ha retallat el seu nom original, Trineu Tanoka.

Peix cru el conformen huit cançons més una petita introducció, Brunzits, amb un so d’arrels punks amb una base rítmica potent i unes guitarres embogides que alcen murs de so elèctric sobre els quals els membres de Trineu pinten unes melodies que tenen una propensió descarada cap al pop.

Blesa s’ha encarregat de compondre les lletres i la música de cadascuna de les cançons. En les lletres, com el seu mateix autor afirma en Fades, conta històries i jo afegiria que amb una contundent força lírica, algunes de les quals d’aparent arrel fantàstica, «Entreu a través de l’espill...» per acabar donant un fort colp de puny sobre la taula de la realitat «els que venen les seues ànimes per arribar ben alt, seran tots oblidats...».

Rock de garatge contundent amb la cruesa i el desvergonyiment del punk-rock, la força del grunge i la sensibilitat del pop amb un so hereu de bandes com ara Buzzcocks o The Oh Sees.

A l’enregistrament del disc, a més de la participació dels diversos membres del quartet, el ja anomenat Xavier Blesa, Ico de Manuel a la bateria, percussions i cors, Tubal Perales al baix, qui també s’han encarregat de la maquetació del cedé sobre un disseny i les il·lustracions de Mike Díaz, i Ciro Vico a la guitarra, se’ls ha sumat el raper Ender, qui ha fet en alguns temes programacions i efectes, i Jordi Kostra que ha posat la veu en Camps de maduixes.

Trineu, en aquest tercer treball, aconseguix consolidar el seu projecte amb solidesa i efectivitat, sense perdre la frescor dels seus treballs anterior, Recull d’andròmines (Mésdemil, 2011) i Microones (Mésdemil, 2013). La banda ara és més madura, però no per això ha perdut força i la seua rebel·lia inicial.

Peix cru és un treball discogràfic no recomanable per a individus pansits, de peus i ment feixuga i espessa.