EL SOROLL DE LA RESTA

Si algú espera trobar en la novel·la de Francesc Bodí El soroll de la resta (Bromera, 2008) una mena de continuació de la seua anterior Havanera (Bromera, 2006), es trobarà totalment defraudat. El soroll de la resta, amb la qual va obtindre l’any 2007 el Premi Enric Valor de Novel·la, deixa de banda els ecos del realisme màgic, que tant l’han influenciat i tan bons resultats li han donat en anteriors treballs, i ens oferix una novel·la amb un únic personatge protagonista convertit en l’eix sobre el qual gira tot el relat, un relat on Bodí reflexiona sobre diverses matèries: el món de la publicitat, el turisme massiu, la depredació del medi, la construcció ferotge, el valor de l’amistat, les catàstrofes naturals i sobretot el sentit de la vida. El soroll de la resta lligaria més prompte amb la línia de la novel·la amb la qual l’autor també va obtindre l’any 1999 el Premi Enric Valor, L’infidel (Bromera, 2000).
Bataller, una eminència dins del camp de la publicitat, sofrix el seu tercer infart i decidix deixar-se anar, deixar-se morir sense lluitar, però alguna cosa a última hora el para, la veu de la metgessa que li recorda la d’un antic amor. De colp i volta es recuperarà i alhora recuperarà aquell amor de joventut en un paratge idíl·lic, la Vall de Gallinera, on durant un any viu un amor feliç i seré i on el món que retrata, en el qual els cirerers sempre estan florits, i els personatges que l’envolten conformen una història costumista abocada en un principi cap a un happy end fins que Bataller i el seu amor recuperat tenen un accident de trànsit. La veritat és que fins aleshores, encara que Francesc Bodí és un narrador intel·ligent amb ofici i talent suficient i el relat està ben construït, jo, lector impenitent, em sentia com si m’haguera fallat, ell com a novel·lista té una capacitat creativa superior a tot allò que estava oferint-me, però a partir de l’accident Bodí li dóna la volta al relat, descobrint-nos que tot ha estat una ficció i apareix el filòsof que és per a explicar-nos d’on ix el material amb el qual construïm els somnis i l’escassa importància que tenen totes les nostres lluites i obsessions davant de la mort.