V
Rompen les ones
configurant,
al pentagrama de la riba,
les notes d’una melodia minimal
carregada de ressonàncies
antigues i llunyanes.
Rompen les ones
empenyent vers la riba
miler d’ampolles
farcides de missatges
d’amor i desesperació,
de desencant o d’enyorança.
Rompen les ones...
els turistes ho aixafen tot.
Rompen les ones
configurant,
al pentagrama de la riba,
les notes d’una melodia minimal
carregada de ressonàncies
antigues i llunyanes.
Rompen les ones
empenyent vers la riba
miler d’ampolles
farcides de missatges
d’amor i desesperació,
de desencant o d’enyorança.
Rompen les ones...
els turistes ho aixafen tot.
VI
Omplirem la platja amb les deixalles del nostre amor,
que ara recull, plenes de sorra i sal, per a escriure
un cant al mar(c) de la nostra estima.
VII
A vora mar
no existeix el silenci,
tampoc la soledat.
La platja sempre és
plena de miratges.
VIII
Ens vam estim(b)ar
a les ones de la mar
i l’esclat dels nostres cossos
va quedar enregistrat
al vinil de les caragoles.
Has guaitat alguna vegada
per la finestra del mar?
IX
Parlem de la mar
i tan sols ens quedem
en la superfície.
Darrere de les seues cortines
s’amaguen profunditats
que ens recorden la nostra feblesa.
(Publicats a Mars de Papers. Museu de la Marina de Vilassar. Vilassar de Mar, 1995)
1 comentari:
Sempre és un plaer, Manel, llegir els teus poemes eminentment eròtico-amorosos.
Continua!
Publica un comentari a l'entrada