ENGANTXA'T A MI COM SI FOSSIS HEURA!

Hi ha un fenomen que no per peculiar i estrany resulta menys humà i és el sentit que prenen els mots una vegada sabem de la mort d’aquell que els ha dit o escrit. Fa uns anys un parent meu em va deixar, sense adonar-me, una senzilla dedicatòria en un quadern jo que usava com a dietari. Quan ho vaig descobrir em vaig fins i tot enfadar amb ell. Sentia la seua intromissió com una violació de la meua intimitat i en part ho era. Poc temps després va morir en un accident laboral. Empés per una íntima necessitat de sentir-me a prop d’ell vaig tornar a llegir aquelles quatre ratlles. Els mots del desaparegut autor prenien una dimensió i una força que em van estremir i fins i tot em van fer plorar.
Fa uns dies he tornat a llegir el poemari Quan plou en les entranyes/Erraietan barrena euria egiten digunean, d’Andolin Eguzkitza (Brosquil Edicions, 2001). Aquest és un llibre que conec molt bé perquè junt amb el seu autor em vaig encarregar de la traducció al català.
Andolin, poeta en una de les llengües més antigues d’Europa, estimava profundament la llengua catalana i fins i tot la parlava. Ell em confessà que l’havia apresa llegint els nostres poetes, sobretot Miquel Martí i Pol.
En aquest llibre hi ha un poema al qual li tinc una estima especial i que porta com a títol Enganxa’t a mi com si fossis heura! És un poema de dènou versos que quan vaig traduir llegia com si d’un poema d’amor es tractara: l’amant que reclama a la seua estimada la seua presència, la seua abraçada, que li demana que li faça de puntal per a poder enfrontar-se a la soledat, el pas del temps, l’oblit...
Després d’haver faltat Andolin Eguzkitza, la lectura del poema ha estat una altra, els seus versos m’han fet pensar en la relació del poeta amb el seu lector, en la por del poeta al fet que la seua obra es desfaça com el salnitre en la mar de l’oblit, la por al fet que la poesia no trobe un lector que en llegir-la carregue d’energia de nou els mots i torne per uns instants la vida al seu autor. La relació d’un escriptor amb la literatura té connotacions amoroses, fins i tot sexuals, i el paper que juga el lector de vegades és el de la persona que mira a través de l’ull del pany, o el de l’amant receptor de la paraula convertida en carícies i besos, per això, amic lector, Enganxa’t a mi com si fossis heura!