divendres, 14 de maig de 2010

CINQUANTA VEUS POÈTIQUES DE LA TERRA

Això era i no era un país no molt llunyà en un temps no passat on la gent es va tornar boja: quan un paisatge era bell, quan un patrimoni arquitectònic era interessant i valuós decidien de colp i volta entrar amb unes enormes i sorolloses màquines per tal de destruir, enderrocar i convertir l’espai resultant en parcel·les urbanitzables.
La majoria d’habitants d’aquell país, en veure que tot aquell moviment feia fluir rius de diners, va pensar que de sobte el seu s’havia convertit en el país de xauxa on diuen que lliguen els gossos amb llonganisses i prompte l’avarícia s’apoderà dels seus cors i dels seus sentits i en la mesura que pogueren van fer tot el possible per participar-hi: els llauradors vengueren la terra, alguns polítics i empresaris vengueren la seua honorabilitat... Tots no, hi havia una minoria que creia que no s’anava per bon camí, que prompte no quedaria un espai verge que no ocuparen els monstres de ciment que acabaven alçant-se en cada parcel·la, que en uns anys no quedaria un racó on no hi haguera penjat un cartell amb les paraules FOR SALE. Entre aquesta minoria hi havia també una gent que tenia per ofici la de poeta, els quals des de feia temps venien denunciant amb els seus versos que el país s’anava desfent com un terròs de sucre en el cafè.

El gremi dels poetes un dia va atendre la crida d’una editora i poeta, Maria Josep Escrivà, i van decidir aportar el seu gra de sorra per a escriure un llibre col·lectiu que per una banda reivindicara la impressionant bellesa de cada racó del seu país i per altra denunciara la desfeta que estava patint, el llibre porta per títol For sale o 50 veus de la terra (Edicions 96. Carcaixent, 2010) i l’encapçala un pròleg, “Quan els homes escupen la terra...”, escrit amb ofici i sensibilitat, amb voluntat de denúncia, però sense renunciar no per això a la recerca de la bellesa a través de la paraula escrita.
Obri aquest poemari coral un poema amb un títol clar i contundent: Terra lliure, de Marc Granell, i el clou un altre de Josep Piera en el qual el poeta de Beniopa canta al seu espai més estimat: La Drova. El poemari està organitzat en tres apartats: “Postals”, “Pàtries” i “For sale”. En ell es donen de la mà poetes prominents de quasi totes les comarques valencianes, poetes de diverses generacions i escoles literàries, autors d’obra curta i obra llarga. Un ventall obert que a més és una mostra magnífica del panorama poètic viu, generós, esplèndid de la poesia d’aquest país no molt llunyà.
For sale o 50 veus de la terra pretenia convertir-se en un cant que, com un enorme mural, s’alçara al bell mig de les àgores de cada ciutat d’aquell país per a explicar als habitants embogits el valor de la bellesa del seu país, que el camí sense retorn que, equivocats, havien triat no duia enlloc i que hi ha coses que els diners no poden ni haurien de comprar.
I en aquell país no molt llunyà hi havia un gos i en aquell temps no passat hi havia un gat i aquest conte s’ha acabat.

2 comentaris:

Júlia Zabala ha dit...

el motiu del llibre és trist, conforme ho expliques en aquest conte tan ben contat. Però segur que serà un recull de poemes preciós! A veure si el trobe a les llibreries de per ací dalt!

GLÒRIA ha dit...

Jo també el demanaré a la llibreria, Manel. I, efectivament, la teva forma de contar l'aparició d'aquest llibre és, per si sola, una estupenda mostra literària.
Sort!
I una abraçada!