dijous, 10 de maig de 2012

CUADERNO DE LOS TRUJIMANES/ QUADERN DELS TORSIMANYS


ADICCIÓN

Cuando ya se atisbaban las anchas i luminosas avenidas
y los semáforos de la ciudad parecían mostrar-se de color verde
la enfermedad hizo que me perdiera por un laberinto de oscuros callejones.
Exasperado, aparqué el coche en el solar donde
se buscan puertas a los paraísos artificiales:
botellas de cuello roto, jeringas desangradas,
sábanas con semen oxidado, grafitis de palabras desnutridas:
los andrajos de los perdedores.
Sobre el capó del automóvil se sentaron burlones los cuervos de la malaventura,
pervirtiéndome labios y ojos,
sonrisas y lágrimas.
El tiempo me ha convertido en un adicto a la tristeza.





  

Addicció

Quan ja s’albiraven les amples i lluminoses avingudes
i tots els semàfors de la ciutat semblaven en verd
la malaltia em féu perdre’m per un laberint de carrerons obscurs.
Desesperat, vaig aparcar el cotxe al solar on
se cerquen les portes dels paradisos artificials:
ampolles amb el coll romput, xeringues dessagnades,
llençols de semen rovellat, grafits amb mots escanyolits:
els parracs dels perdedors.
Sobre el capó de l’automòbil es van asseure riallers els corbs de la malastrugança,
pervertint-me els llavis i els ulls,
els somriures i les llàgrimes.
El temps m’ha anat convertint en un addicte a la tristesa.     

*********

Traducció del poeta Miquel Català. El poema pertany al llibre Com una òliva de Manel Alonso i Català. IV Premi de Poesia "Gorgos", 2002 (Editorial Aguaclara. Alacant, 2002)