dimarts, 15 de maig de 2012

PARAULES SOTA LA PELL DE L'UNIVERS



La incansable Maria Carme Arnau i Orts acaba d’editar un nou recull de poesia, Paraules sota la pell de l’univers (Tabarca Llibres, València, 2012), amb el qual va obtindre l’any 2011 el V Premi de Poesia Ciutat de Torrent. Huité llibre des que l’any 1996 va a publicar en l’editorial Germania Bri de vols, en el qual ja trobàvem alguns dels temes que ha anat desenvolupant al llarg d’aquests setze anys. Des d’aleshores la seua carrera literària, centrada en la creació poètica (encara que li resta inèdita una novel·la que va escriure fa ja uns quants anys), ha anat in crescendo, consolidant una veu poètica pròpia, una obra sòlida i recognoscible, i recollint nombrosos guardons literaris.
Paraules sota la pell de l’univers, que ha estat prologat pel poeta de Santa Coloma de Gramanet Vicenç Llorca, està format per quaranta-set poemes dividits en tres parts més un que en fa d’introducció i guia per al lector. Les dues primeres parts, De creació i De serpentegi, tenen díhuit poemes cadascuna i la tercera, De natura, només nou. Maria Carme Arnau en aquest llibre s’ha decidit per l’ús exclusiu del vers lliure i ho fa per a parlar-nos en un to íntim d’unes qüestions que com a persona li preocupen: la conformació de l’univers i quin és el nostre grau de llibertat en ell, i també el fet de crear el nostre petit món quotidià on anem fent, on anem vivint i alhora morint un poc cada dia.
En De creació Arnau fa un paral·lelisme entre la creació de l’univers i la creació artística, partint de la base que la creació és d’alguna manera igual a aportar llum a la foscor que ens envaïx.
En De serpentegi la poeta reclama l’equilibri com un element fonamental en la creació, però també en la pròpia vida, la vida és i està feta de grans equilibris, l’individu ha de saber mantindre’ls i ha de saber quin és el seu espai dins de l’univers per a sentir-se ple, per a sentir-se lliure. Ha de saber enfrontar-se als seus conflictes interns i a aquells que li vénen com a animal social i resoldre’ls sense que aquests acaben protagonitzant una vida que només a ell li correspon.
En De natura apareix el paisatge amb més intensitat, que no ha deixat d’amarar en cap moment tot el llibre, i ens és oferit com un refugi, un món a la mesura exacta de la poeta, un espai on refer-se després d’haver-se vessat sobre el paper. També la natura, el paisatge, apareix com un element on la poeta es retroba amb el seu passat i es repensa en el futur. O com la projecció de l’univers cap als sentits i com aquesta projecció commou la poeta.
En aquest nou llibre Maria Carme Arnau, des de la reflexió, ens situa al bell mig de la natura, ens empeny a formar-ne part, a buscar un espai i amb els seus versos ens dóna elements per a poder enfrontar-nos a la intempèrie.

1 comentari:

Ann@ Genovés ha dit...

Mi enhorabuena para la poeta y como bien explicas, amigo, el universo se puede tratar desde la claridad o desde la oscuridad…

Pero también podemos hablar de él buscando el equilibrio de la vida.

Estoy segura que será un gran poemario del que intentaré hacerme con un volumen cuando vengas mejores tiempo para mi economía.

Gracias por tu recomendación.

Saludos, amigo,

Ann@ Genovés

PD. Por si deseas echarle un ajeada, te envío el enlace de mi último poema total-destroyer

http://annagenoves2012.blogspot.com.es/2012/05/nada.html