UN RECORD AMB ARTISTA AL FONS

L’any 1994, junt amb l’amic i escriptor Albert Calls i Xart, em vaig acostar a Alzira per tal de mantindre un dinar de treball amb els representants d’una editorial els quals vaig conéixer una nit de tertúlia literària al Café-Bar Django’s de Puçol. Recorde que vam menjar en un conegut restaurant de la capital de la Ribera Alta, ara tancat, mentre escoltàvem amb atenció la proposta de Salvador Rosell i Antoni Martínez Peris. Volien que dirigírem una col·lecció de literatura eròtica i, amb l’entusiasme dels neòfits, vam pactar amb ells condicions i un parell d’antologies, una de narracions breus i una altra de poesia, jo portava sota el braç una novel·la que havia acabat feia a penes unes setmanes i que de colp i volta va trobar qui me la comprara.

En acabar ens van portar a la casa d’Enric Solbes, que era a un carrer d’allí, per tal d’ensenyar-nos el disseny del logotip de la nova col·lecció, Regata de cul, la idea de la qual partia d’un poema visual del mateix artista plàstic, un disseny senzill i suggerent amb el seu segell característic.

Enric Solbes, amb qui vaig coincidir en unes quantes ocasions més abans que faltara d’una manera sobtada, era un home prim, alt, si la mesura en la qual es compara és la meua alçària, tenia una mirada diàfana a través de la qual s’endevinava una intensa vida interior. Em va paréixer un home educat, afable i cortés, que ens va parlar amb unes gotes d’entusiasme del treball que ens mostrava.

D’altra banda, em va sorprendre veure’l immers en aquell projecte que tot just començava a caminar, atés que el seu treball era ja la imatge d’una altra editorial d’Alzira amb una gran presència en el mercat, Bromera.

Solbes em va semblar una persona incapaç de vehemències i estridències estèrils, un individu que, com altres artistes que he conegut, sempre tenia una part del cervell connectada i al servici de la seua creativitat.

Vaig comprovar també que amb Antoni Martínez hi havia amistat i complicitat, dues qüestions quasi més importants que els diners i que feien possible la col·laboració dels dos en el nou projecte.

Ara el sindicat UGT-PV, amb la col·laboració de diverses institucions i entitats, acaba de publicar el llibre col·lectiu Enric Solbes en homenatge, amb un bon elenc de col·laboradors, però trobe que cap d’ells no ha sabut aprofundir en la complicitat dels dos amics, una complicitat que va donar com a fruit el disseny de la col·lecció Regata de cul i d’altres com ara Poesia i Glossari de l’editorial Germania.

A mi em queda el record d’un home sensible, amb una certa obsessió pel cos humà en la seua obra, i la il·lustració que va fer per a la portada de la meua novel·la Escola d’estiu. Gràcies, Enric.