divendres, 8 de maig de 2015

L'ALEGRIA DEL DILUVI


El grup de l’Alcoià El Diluvi s’ha tornat a tancar a l’estudi de gravació El Sótano de Castalla amb el resultat del disc Alegria, conformat per sis cançons carregades bones vibracions i optimisme. L’enregistrament ha estat a càrrec de David Rossell, qui també col·labora en la cançó I tu, el teu sols.
El Diluvi és una banda que es caracteritza per un so molt personal construït majoritàriament amb instruments acústics i amb una fabulosa combinació de veus, així com el mestissatge musical que, partint del folk mediterrani, fan amb ritmes caribenys, ska, reggae, llatins com ara la cúmbia i el pop-rock.
La seua música és lluminosa, amable, acollidora, convida a deixar-se dur per les seues melodies de ritmes càlids, suggeridors, festius.
El Diluvi considera que la música és alegria, alegria de viure, l’alegria de descobrir que cada dia paga la pena alçar-se del llit i enfrontar-se a la realitat, per més dura que aquesta siga, i fer-ho amb un somriure d’esperança, que no és el somriure dels idiotes, dels amargats que es deixen arrossegar pel corrent de resignació i pessimisme que no nega tot.
L’alegria és un camí obert que travessa un paisatge de colors, un camí capaç de sorprendre’t a cada pas que fas. L’alegria és l’amor, la llibertat, els grans i petits plaers quotidians, la felicitat generosa i compartida.


L’alegria és conéixer-se un mateix, estimar-se i estimar la gent que t’envolta.
Aquest nou treball discogràfic del grup, encara que curt, compta amb un nombre important de col·laboradors. S’obri amb un valset, que va conformant un llit musical sobre el qual el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura ens oferix la seua vessant de rapsode, i ho fa amb una declaració de principis vitals, el tema, encara que breu, és un magnífic pròleg a l’obra que ens trobarem tot seguit i que arriba a un dels moments més brillants i apoteòsics amb la cançó Alacant, bandera clara, un tema amb ritmes jamaicans en què cada estrofa la canta un convidat, l’obri Francesc Ribera «Titot», seguit per Marcel Pich del grup mallorquí Taverners, Xavi Sarrià, Feliu Ventura i Cesck Freixas, una cançó interpretada amb bona part dels accents de la nostra llengua i en la qual El Diluvi reivindica una ciutat d’Alacant alegre, plena de llum, mediterrània, amant de la llibertat i del país i de la cultura dels quals forma part. Un cant d’amor al que fou el darrer reducte de la República.



Tanca el disc Un altre dia, que és com un epíleg on la banda ens avisa que aquest no és el final, que en realitat el final és un principi, i que la història, la trajectòria d’aquest grup de músics, continua en un viatge que els portarà a través dels mars sonors del planeta.