dissabte, 2 de maig de 2015

TRES POETES DEL SEGLE D'OR




No és la primera vegada que ho dic: “Els nostre autors”, de Bromera edicions, és una de les col·leccions més interessants del panorama literari valencià. Les raons que tinc per a fer aquesta afirmació són de caràcter objectiu, ja que al llarg dels setanta-cinc títols publicats hi trobem una gran quantitat de textos literaris de tots els temps, a cura d’especialistes solvents amb introduccions completes i aclaridores que situen l’obra i el seu autor en un temps i un espai determinats.
També en tinc altres, de raons, de caràcter subjectiu lligades al meu ofici d’escriptor i a la meua passió per la literatura en general i per la catalana en particular. Sóc d’una generació que no ha tingut l’oportunitat que li ensenyaren a l’escola o a l’institut la seu pròpia tradició literària i a la qual, a més, li van fer creure que la dels veïns era la seua. Els meus primers contactes amb els clàssics valencians van ser a través de la cançó, de Raimon en concret. Comptar amb una col·lecció com “Els nostres autors”, pensada en un principi per a l’ensenyament (que poc escapa en el món editorial valencià d’aquest sector del mercat, els altres més que sectors són sectorets) i per tant amb un fort component didàctic, supose que per a un escriptor i ressenyista autodidacte com ara jo és tot un luxe. A través d’aquesta col·lecció he aconseguit introduir-me amb bons guies i a fons en l’obra dels nostres clàssics de sempre i en els del segle xx, i he aconseguit un coneixement i un gaudi que d’una altra manera no haurien estat mai al meu abast.


Bromera acaba de publicar en aquesta col·lecció i a cura de Rosa i Vicent Borràs un nou títol molt recomanable: Tres poetes del Segle d’Or, on ens oferixen una mostra de l’obra d’Ausiàs March, Roís de Corella i Jordi de Sant Jordi. Un recull en el qual l’amor és el tema de la majoria dels versos seleccionats.
El nostre Segle d’Or és el segle xv, un temps convuls, on la ciutat de València exercix d’alguna manera la capitalitat de la Corona d’Aragó i on es construïxen alguns dels edificis més importants de la ciutat que arriben als nostres dies convertits en símbols identitaris.
El segle xv no és sols el segle dels poetes esmentats, també ho és de Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena, l’Escola Satírica Valenciana, etcètera. Autors que tenen el seu espai dins d’aquesta col·lecció.
Tres poetes del Segle d’Or l’obri una introducció que de cap de les maneres ens podem saltar. Gràcies a ella sabrem dels antecedents de la lírica valenciana, situats en la poesia trobadoresca occitana, de la importància del Segle d’Or en la nostra tradició cultural, de les fonts d’on beuen els nostres poetes i alguns detalls fonamentals de la seua biografia. També assistirem a l’evolució de la poesia valenciana d’un Jordi de Sant Jordi, hereu directe de la poesia trobadoresca amb un llenguatge ple d’occitanismes i una concepció medieval del món que evoluciona cap a la modernitat, després a Ausiàs March, molt marcat per la filosofia escolàstica, el qual ja es desmarca de la poesia trobadoresca per a dotar la pròpia d’una mirada i un llenguatge personals. I per últim Roís de Corella, que amb la seua mort tancarà el Segle d’Or, un autor amb un llenguatge brillant, més entenedor per als lectors actuals i on la biografia se’ns apareix clarament com una font que rega l’interlineat dels seus versos.

L’antologia mostra en les pàgines parelles el text original i en les imparelles una translació a la llengua actual, una translació en la qual es perden la musicalitat i el ritme de l’original però que al lector del segle xxi fa entenedors uns versos magnífics alhora que li fa gaudir d’una heretat que tenia oblidada.