No és la primera vegada que ho
dic: “Els nostre autors”, de Bromera edicions, és una de les col·leccions més
interessants del panorama literari valencià. Les raons que tinc per a fer
aquesta afirmació són de caràcter objectiu, ja que al llarg dels setanta-cinc
títols publicats hi trobem una gran quantitat de textos literaris de tots els
temps, a cura d’especialistes solvents amb introduccions completes i
aclaridores que situen l’obra i el seu autor en un temps i un espai determinats.
També en tinc altres, de raons,
de caràcter subjectiu lligades al meu ofici d’escriptor i a la meua passió per
la literatura en general i per la catalana en particular. Sóc d’una generació
que no ha tingut l’oportunitat que li ensenyaren a l’escola o a l’institut la
seu pròpia tradició literària i a la qual, a més, li van fer creure que la dels
veïns era la seua. Els meus primers contactes amb els clàssics valencians van
ser a través de la cançó, de Raimon en concret. Comptar amb una col·lecció com “Els
nostres autors”, pensada en un principi per a l’ensenyament (que poc escapa en
el món editorial valencià d’aquest sector del mercat, els altres més que
sectors són sectorets) i per tant amb un fort component didàctic, supose que
per a un escriptor i ressenyista autodidacte com ara jo és tot un luxe. A
través d’aquesta col·lecció he aconseguit introduir-me amb bons guies i a fons
en l’obra dels nostres clàssics de sempre i en els del segle xx, i he aconseguit un coneixement i un
gaudi que d’una altra manera no haurien estat mai al meu abast.
Bromera acaba de publicar en
aquesta col·lecció i a cura de Rosa i Vicent Borràs un nou títol molt
recomanable: Tres poetes del Segle d’Or,
on ens oferixen una mostra de l’obra d’Ausiàs March, Roís de Corella i Jordi de
Sant Jordi. Un recull en el qual l’amor és el tema de la majoria dels versos
seleccionats.
El nostre Segle d’Or és el segle xv, un temps convuls, on la ciutat de
València exercix d’alguna manera la capitalitat de la Corona d’Aragó i on es
construïxen alguns dels edificis més importants de la ciutat que arriben als
nostres dies convertits en símbols identitaris.
El segle xv no és sols el segle dels poetes esmentats, també ho és de
Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena, l’Escola Satírica Valenciana, etcètera.
Autors que tenen el seu espai dins d’aquesta col·lecció.
Tres poetes del Segle d’Or l’obri una introducció que de cap de les maneres ens podem saltar. Gràcies
a ella sabrem dels antecedents de la lírica valenciana, situats en la poesia
trobadoresca occitana, de la importància del Segle d’Or en la nostra tradició
cultural, de les fonts d’on beuen els nostres poetes i alguns detalls fonamentals
de la seua biografia. També assistirem a l’evolució de la poesia valenciana d’un
Jordi de Sant Jordi, hereu directe de la poesia trobadoresca amb un llenguatge
ple d’occitanismes i una concepció medieval del món que evoluciona cap a la
modernitat, després a Ausiàs March, molt marcat per la filosofia escolàstica,
el qual ja es desmarca de la poesia trobadoresca per a dotar la pròpia d’una
mirada i un llenguatge personals. I per últim Roís de Corella, que amb la seua
mort tancarà el Segle d’Or, un autor amb un llenguatge brillant, més entenedor
per als lectors actuals i on la biografia se’ns apareix clarament com una font
que rega l’interlineat dels seus versos.
L’antologia mostra en les pàgines
parelles el text original i en les imparelles una translació a la llengua actual,
una translació en la qual es perden la musicalitat i el ritme de l’original
però que al lector del segle xxi
fa entenedors uns versos magnífics alhora que li fa gaudir d’una heretat que
tenia oblidada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada