dilluns, 30 de maig de 2016

INVENTARI MÍNIM


Hi ha un tipus de gènere narratiu que convida l’autor a enderrocar fronteres, tot oferint-nos un espai on la prosa passa del dietari personal al relat breu, travessant el camp del pensament, del retrat de personatges i de l’esbós d’escenes i escenaris. Dins d’aquest gènere de prosa breu, continguda, on la ficció i la no ficció s’endevinen quan la veu narrativa parla en primera persona (el jo) o ho fa d’una tercera persona (ell), l’escriptor es pot moure amb una gran llibertat creativa tot oferint vertaderes peces d’orfebreria literària. Ara bé: com un rellotger, cal que estiga molt atent a cada peça perquè el funcionament de la maquinària siga perfecte. Un grinyol convertiria el recull en un simple calaix de sastre.
El valencià Miquel Nadal (res a veure amb la nissaga d’esportistes mallorquins i amb la de polítics i periodistes gironins) s’atrevix a oferir-nos un recull de proses breus situades en aquests paràmetres, Inventari mínim (Llibres de la Drassana, València, 2016). Proses escrites sobre la fina línia que separa la ficció de la no ficció, la memòria viscuda del joc especulatiu, de la reinvenció del passat del jo personal íntim a un ell situat sota l’atenta mirada de l’autor.
En aquest inventari hi ha diverses constants, la primera l’escenari, València, una ciutat que estima, un organisme viu del qual se sent part, un escenari que de vegades també és personatge. La ciutat, l’autor la passeja en el present i el passat recent, ens l’explica per a comprendre-la i comprendre’s com a ciutadà, ens parla de la seua evolució no sols urbanística sinó també social, cultural.
Una altra constant és la llengua, algunes de les entrades d’aquest inventari són autèntics estudis literaturitzats de sociolingüística.
I una altra seria la literatura i la cultura del llibre en general.
Aquest inventari mínim de Miquel Nadal també és una compilació de personatges, alguns de reals als quals, en un joc d’imaginació, els pot arribar a canviar el destí, altres provenen de l’observació i de la fascinació que a l’autor li provoca la fauna humana.
Inventari mínim és un llibre breu però intens. Un passeig de funambulista per al lector a qui li agrade situar-se per damunt dels gèneres literaris. Un lector a qui li agrade que el sorprenguen, fins i tot que el provoquen, que el seduïsquen intel·lectualment.

Un llibre personal, íntim, imaginatiu i amb una prosa contundent.