Hi ha un tipus de gènere narratiu
que convida l’autor a enderrocar fronteres, tot oferint-nos un espai on la
prosa passa del dietari personal al relat breu, travessant el camp del
pensament, del retrat de personatges i de l’esbós d’escenes i escenaris. Dins
d’aquest gènere de prosa breu, continguda, on la ficció i la no ficció
s’endevinen quan la veu narrativa parla en primera persona (el jo) o ho fa
d’una tercera persona (ell), l’escriptor es pot moure amb una gran llibertat
creativa tot oferint vertaderes peces d’orfebreria literària. Ara bé: com un
rellotger, cal que estiga molt atent a cada peça perquè el funcionament de la
maquinària siga perfecte. Un grinyol convertiria el recull en un simple calaix
de sastre.
El valencià Miquel Nadal (res a
veure amb la nissaga d’esportistes mallorquins i amb la de polítics i
periodistes gironins) s’atrevix a oferir-nos un recull de proses breus situades
en aquests paràmetres, Inventari mínim
(Llibres de la Drassana ,
València, 2016). Proses escrites sobre la fina línia que separa la ficció de la
no ficció, la memòria viscuda del joc especulatiu, de la reinvenció del passat
del jo personal íntim a un ell situat
sota l’atenta mirada de l’autor.
En aquest inventari hi ha
diverses constants, la primera l’escenari, València, una ciutat que estima, un
organisme viu del qual se sent part, un escenari que de vegades també és
personatge. La ciutat, l’autor la passeja en el present i el passat recent, ens
l’explica per a comprendre-la i comprendre’s com a ciutadà, ens parla de la
seua evolució no sols urbanística sinó també social, cultural.
Una altra constant és la llengua,
algunes de les entrades d’aquest inventari són autèntics estudis
literaturitzats de sociolingüística.
I una altra seria la literatura i
la cultura del llibre en general.
Aquest inventari mínim de Miquel
Nadal també és una compilació de personatges, alguns de reals als quals, en un
joc d’imaginació, els pot arribar a canviar el destí, altres provenen de
l’observació i de la fascinació que a l’autor li provoca la fauna humana.
Inventari mínim és un
llibre breu però intens. Un passeig de funambulista per al lector a qui li
agrade situar-se per damunt dels gèneres literaris. Un lector a qui li agrade
que el sorprenguen, fins i tot que el provoquen, que el seduïsquen intel·lectualment.
Un llibre personal, íntim,
imaginatiu i amb una prosa contundent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada