El Vinalopó és un
riu al·lòcton del migjorn valencià. Naix prop de les localitats de Bocairent, a
la comarca de la Vall d’Albaida, i de Banyeres de Mariola, a la comarca de
l’Alcoià, i desemboca a les Salines de Santa Pola. Travessa les comarques de
l’Alt Vinalopó, les Valls del Vinalopó i el Baix Vinalopó. Un riu d’escàs
cabal, de 86 quilòmetres de llargària, que en alguns moments del passat fou
considerat rambla i que d’alguna manera exercix com a eix vertebrador de bona
part de les comarques del sud del País Valencià. El poeta Vicent Andrés
Estellés el definix com una sargantana d’aigua. Una sargantana estesa al sol.
Vicent Brotons i
Rico i Vicent Luna i Sirera, des del cim del Montcabrer, a 1.390 metres
d’altitud, fins al Baix Vinalopó, desviant-se a les ciutats d’Alacant i
d’Oriola, han escrit el relat d’un viatge imaginari, De la Mariola a la Mediterrània, un viatge per sendes i camins per
les muntanyes, els camps, els pobles i ciutats que travessa el riu Vinalopó. Un
viatge que en realitat és una llarga conversa entre el poeta de Burjassot i
l’assagista de Sueca. Brotons i Luna han treballat sobre la base, per una
banda, d’El mural del País Valencià, i per l’altra sobre la guia El País Valencià. La selecció de textos els
ha obligat a obrir una conversa enriquidora en la qual apareixen textos
d’altres lletraferits que han estat referents a l’hora de descriure aquest
paisatge, com el poeta alcoià Joan Valls o el botànic Antoni Josep Cavanilles.
El llibre ha estat
publicat per l’editorial de Piles (la Safor) Edicions del Sud, durant la
celebració de l’Any Estellés, dotze mesos que han donat força fruits. És un
homenatge al poeta, ja que en les seues pàgines trobem un gran nombre dels seus
poemes, però també a Joan Fuster, del qual el 2022 celebràrem el centenari del
seu naixement.
El llibre és un
recorregut diguem-ne (i no m’agrada l’adjectiu per les connotacions negatives
que els darrers anys arrossega) turístic, de redescobriment d’un territori que
va des dels cims de la serra de Mariola, passa per les planes vitivinícoles de
Villena i arriba al gran oasi europeu que és el Camp d’Elx.
Però també és un
viatge literari no sols per la mirada sobre un territori concret d’aquests dos
grans referents valencians de la literatura catalana, sinó perquè ens
descobreix com alguns escriptors de diferents segles han anat convertint el
migjorn valencià en un territori literari.
Un llibre àgil, que es fa de llegir i allunyat de la feixuguesa acadèmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada