CIUTAT POÈTICA

 

El crític literari Josep Manel Sanabdon afirma que el poeta Miquel Peris i Segarra (Castelló de la Plana 1917-1987) «fou un referent d’una manera d’entendre la poesia que arriba tant a les classes populars com als cercles intel·lectuals». Al nom de Miquel Peris afegiria humilment un altre autor castellonenc, el de Bernat Artola (Castelló de la Plana 1904-Madrid 1958). Tots dos foren uns senyors que convertiren la ciutat que els va veure nàixer i la comarca en el seu espai literari, una elecció que anava més enllà del que Joan Fuster solia anomenar paisatgisme sentimental.

En faltar aquests dos poetes, hi ha hagut altres lletraferits que d’una manera més o menys encertada, més o menys moderna, han intentat ocupar l’espai que deixaren buit, però cap pot ser considerat hereu digne d’aquesta manera d’entendre la poesia com ho és Vicent Jaume Almela i Eixau.

Poeta, lletrista de cançons, narrador de llibres per a infants i un home implicat en l’entramat associatiu de la ciutat.

En l’editorial La Pajarita Roja acaba de publicar un nou llibre de poesia, Ciutat poètica, una col·lecció de 80 poemes acompanyats d’una llarga llista d’instantànies de racons de la Castelló de la Plana que ens parlen de la seua vessant de fotògraf.

Vicent Jaume Almela és el ciutadà anònim que estima i coneix la ciutat, el seu passat i el present. Un home enamorat dels seus carrers i places, de les tradicions arrelades en la consciència col·lectiva.

La seua mirada és la d’un enamorat, un tant romàntica, un tant postmoderna. No som davant d’un versaire amb ínfules de Campoamor, és un poeta del segle xxi. Bada per la ciutat amb la càmera al muscle tot defugint la panoràmica general, el tòpic. Busca el detall, el joc de llums i d’ombres. Hi ha la mirada del fotògraf i la del poeta, que en són una, però que també són dues que dialoguen amb un desig de trobar la màgia, l’enigma de l’instant.

Els poemes tenen un gran ritme interior que fa la seua lectura amena i àgil. El llenguatge defuig el vocabulari complicat, l’excés de pirotècnia verbal.

La mirada del poeta és franca i diàfana. La seua tasca és producte de la seua estima. No és un simple passeig, en el seu passeig hi ha reflexió i un diàleg constant entre el ciutadà anònim i les diverses ciutats que hi ha dins de la ciutat, la més burgesa, la més obrera, la més marinera.

És aquest un llibre fill d’una tradició poètica que Vicent Jaume Almela ha sabut posar al dia, un llibre on l’autor ha volgut oferir-nos la poesia que ha trobat en la seua ciutat, Castelló de la Plana.