DIETARI. ELS ANYS VISCUTS A LA INTEMPÈRIE

Amb pròleg de Vicent Penya, l’escriptor de Bonrepòs i Mirambell Manel Hurtado Juan publica en Onada Edicions el seu segon llibre de poesia, Dietari. Els anys viscuts a la intempèrie. Una col·lecció de poemes amb què va obtindre el 28 Premi de Poesia Josep Maria Ribelles-Vila de Puçol.

Per a Manel Hurtado, aquest és el seu primer llibre de poesia, ja que l’anterior el considera fallit. Des del meu humil punt de vista, aquell comptava amb alguns poemes ressenyables que marcaven el camí que posteriorment ha seguit.

Manel Hurtado Juan és un escriptor en contínua evolució, com a narrador i com a poeta. La seua trajectòria va en línia ascendent, a mesura que crea va madurat i consolidant una veu personal i una manera d’entendre la literatura apassionada.

Dietari. Els anys viscuts a la intempèrie és una col·lecció de poemes escrits amb vocació de dietari personal. És dividit en tres apartats: Els anys de la por solcant a la deriva, Amb tot el goig dels dies passats al ras i Els dies bixest: pessics dissolts entre el temps (anys esparsos), a més d’un prefaci, en el qual ja ens assenyala d’una manera clara les grans qüestions que tracta en el llibre, el pas del temps i els dubtes que l’obliguen a mantindre un diàleg constant amb ell mateix i una revisió permanent d’allò que fa o deixa de fer i que, d’alguna manera, l’ajuden a créixer.

Els anys viscuts a la intempèrie estan marcats per dues grans fites socials: la crisi econòmica de l’any 2008, que el va afectar d’una manera directa, obligant-lo a tancar l’empresa familiar que havia heretat del seu pare i del seu avi, i la pandèmia de la covid-19 i el conseqüent confinament. Uns anys inhòspits que va obligar bona part de la ciutadania a elegir entre reinventar-se o naufragar. Hurtado va optar per reinventar-se.

Els dubtes dels quals parlàvem són de caràcter laboral, però també de caràcter creatiu, provocats per una recerca de la seua veu creativa, mentre va aprenent l’ofici d’escriure.

Com tot dietari, aquest també ens oferix l’autoretrat del seu autor. En aquest cas destaquen un seguit de trets, el protagonista, encara que solter, és un home per al qual la família és molt important, se sap i es vol membre d’una nissaga familiar a la qual està unit a través de vincles d’estima i complicitat. És, també, un gran lector, de fet la seua llar és una biblioteca, i al llarg d’aquest dietari poètic fa diversos homenatges a autors que li són referents. I finalment, hi ha la passió per la música, ell mateix és músic.

Com en tot dietari, la figura central és l’autor, la seua mirada sobre el seu entorn, la seua visió sobre una societat que no passa pel seu millor moment i que, per desgràcia, s’encamina cap a la catàstrofe climàtica i de convivència social.

Hurtado és un humanista, creu en la capacitat de l’ésser humà per a millorar i això ho aplica cada dia sobre ell mateix, mentre construïx, amb la música, els llibres, la solidaritat entre familiars i amics un espai on refugiar-se d’aquesta intempèrie crua, cruel, que ens assetja.