SI ESCRIUS CÈLIA...

Edicions del Bullent publica, dins de la seua col·lecció Miratges, l’obra que l’any passat va obtindre el Premi Soler i Estruch, patrocinat per l’Ajuntament de Castelló (la Ribera): Si escrius Cèlia..., de l’escriptora Lliris Picó.

Som davant d’una novel·la curta narrada a dues veus. La primera, la d’una escriptora actual que després d’enviudar intenta refer la seua vida. La segona, la del personatge protagonista de la narració que l’escriptora té entre mans, Cèlia, una dona que després de la mort de la seua tia, amb qui vivia, es veu obligada a tornar amb la seua família i la misèria que l’envolta.

La història de Cèlia ens la narra ella mateixa en primera persona i és un recorregut per la vida d’una dona des de l’adolescència fins a la mort. Una trajectòria vital en què es veu obligada, per les circumstàncies, a acceptar amb resignació el seu rol de consort del metge-polític, de nora que té cura de la sogra, de cunyada d’origen social pobre, de mare.

L’escriptora, la protagonista de l’altre relat, és una dona independent, madura, amb fermes conviccions. Una dona que s’ha format i ha pogut elegir en la mesura del possible el seu destí. Una dona que es veu en un moment amarg de la seua vida, la de la pèrdua de la seua parella víctima d’un càncer. És el relat de després del gran naufragi, l’escalada per les parets de l’abisme fins a trobar la llum i noves il·lusions per a viure.

Mentre que en el relat de Cèlia les relacions són amb la família: l’oncle, el marit, la mare, la sogra, les cunyades, les germanes; en el de l’escriptora, les relacions són sobretot amb el veïnat, format per gent de classe treballadora, fills de l’emigració de la península i d’altres Estats. L’aparició de la mort dels altres acaba determinant, d’alguna manera, la vida de les protagonistes.

La literatura salva Cèlia i l’escriptora.

Cèlia, des de l’acceptació del seu destí: «La meua vida, ja dic, ha estat una vida plena de silencis», manté viva en la seua filla el somni d’escriure.

Dos relats que se’ns van oferint en paral·lel, protagonitzats per dues dones en dues èpoques diferents. Dues dones que s’enfronten des de la soledat al seu destí. Ben avançada la novel·la, acabarem descobrint que les dues línies argumentals paral·leles s’entrecreuen. Som baules d’una mateixa cadena, compartim amb els nostres avantpassats més coses de les que pensem i els devem més del que mai podem arribar a imaginar.

Una novel·la l’arquitectura de la qual ha estat dissenyada amb ofici i amb passió, on l’autora explora les relacions humanes, marcades pel temps i la cultura, així com el paper de la dona en la societat i la família al llarg dels darrers cent anys.