(Jordi Sebastià signant llibres a la Fira del Llibre de València. Foto Fèlix Duart)Des de la seua tercera edició, en què va deixar de premiar un conte per a passar a premiar-ne un recull, el Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado de Castelló de la Plana està omplint un buit significatiu que hi havia en aquesta mena de certàmens organitzats al sud del riu Sénia. Enguany el certamen ha arribat a la desena edició, al llarg d’aquests deu anys l’aposta que han fet les diverses entitats i institucions organitzadores (la Federació de Colles de Castelló, la Llibreria Babel, Brosquil Edicions i la Diputació de Castelló) per la narrativa breu ha donat com a fruit l’edició d’un grapat d’obres amb una qualitat i un interés remarcables, alhora que han reconegut i potenciat un gènere que pareix menyspreat darrerament pel sector editorial.
La novena edició del Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado recaigué en el llibre Atzucacs, del periodista i escriptor nascut a Burjassot Jordi Sebastià. Atzucacs és un recull de huit narracions que tenen en comú el carrer sense eixida al qual, en un moment determinat de les seues vides, es veuen abocats cadascun dels diversos protagonistes.
En bona part de les narracions trobarem l’angoixa de l’home urbà davant d’una societat agressiva, competitiva, deshumanitzada, on l’individu se sent sol, confús, frustrat, incapaç de mantindre’s ferm en uns valors que se li diluïxen entre les mans, deixant-se arrossegar per les circumstàncies, incapaç d’aturar-se i reconduir la seua vida cap a les amples avingudes.
Cadascuna de les huit narracions de Jordi Sebastià inaugura un petit univers individual amb una atmosfera comuna a la resta, un món generat pel desencant que el pas del temps i els esculls de la vida posen en el camí dels personatges.
Es tracta d’un recull de narrativa breu equilibrat, amb narracions difícils d’oblidar per la seua força interna i en les quals en un moment o altre el lector se sentirà retratat i aleshores serà quan una certa angoixa el prendrà: no deu ser el meu camí un altre atzucac?
A mi, com a lector, m’han copsat narracions com ara Gavina, que obri el recull, on Souza, el protagonista, és un teleoperador que un dia es queda atrapat per l’aparició d’una gavina al centre de la ciutat i decidix seguir-la emprenent una boja cursa que el durà a perdre la faena. O L’home transparent, que tanca el recull, on Sebastià reflexiona sobre eixa sensació estranya que ens pren a la gent immersa en la maduresa de ser invisibles dins de la massa per a les noves generacions.
Atzucacs és un llibre escrit amb ofici per un narrador que es prodiga poc, la seua anterior obra narrativa, Un assumpte de perifèria, data de l’any 1999. Ara, és un narrador amb la capacitat d’atrapar-nos i fer-nos reflexionar.
La novena edició del Premi de Narrativa Breu Josep Pascual Tirado recaigué en el llibre Atzucacs, del periodista i escriptor nascut a Burjassot Jordi Sebastià. Atzucacs és un recull de huit narracions que tenen en comú el carrer sense eixida al qual, en un moment determinat de les seues vides, es veuen abocats cadascun dels diversos protagonistes.
En bona part de les narracions trobarem l’angoixa de l’home urbà davant d’una societat agressiva, competitiva, deshumanitzada, on l’individu se sent sol, confús, frustrat, incapaç de mantindre’s ferm en uns valors que se li diluïxen entre les mans, deixant-se arrossegar per les circumstàncies, incapaç d’aturar-se i reconduir la seua vida cap a les amples avingudes.
Cadascuna de les huit narracions de Jordi Sebastià inaugura un petit univers individual amb una atmosfera comuna a la resta, un món generat pel desencant que el pas del temps i els esculls de la vida posen en el camí dels personatges.
Es tracta d’un recull de narrativa breu equilibrat, amb narracions difícils d’oblidar per la seua força interna i en les quals en un moment o altre el lector se sentirà retratat i aleshores serà quan una certa angoixa el prendrà: no deu ser el meu camí un altre atzucac?
A mi, com a lector, m’han copsat narracions com ara Gavina, que obri el recull, on Souza, el protagonista, és un teleoperador que un dia es queda atrapat per l’aparició d’una gavina al centre de la ciutat i decidix seguir-la emprenent una boja cursa que el durà a perdre la faena. O L’home transparent, que tanca el recull, on Sebastià reflexiona sobre eixa sensació estranya que ens pren a la gent immersa en la maduresa de ser invisibles dins de la massa per a les noves generacions.
Atzucacs és un llibre escrit amb ofici per un narrador que es prodiga poc, la seua anterior obra narrativa, Un assumpte de perifèria, data de l’any 1999. Ara, és un narrador amb la capacitat d’atrapar-nos i fer-nos reflexionar.
