(A la llibreria Babel de Castelló de la Plana, a l'any 2001, d'esquerra a dreta Antoni Royo, Vicent Pallarés, Manel Alonso, Pasqual Mas i Encarna Barreda) Pasqual Mas té una gran capacitat per a organitzar un pomell de poemes i convertir-los en un llibre de poesia. En Biblioteca de guerra (Brosquil edicions, 2002) ens ho demostra abastament.
Biblioteca de guerra està format per trenta-cinc poemes escrits al llarg de tota una dècada (1991-2001). Està dividit en set parts, en set biblioteques, Biblioteca de guerra, Biblioteca d’exilis i llunyanies, Biblioteca de sal, Biblioteca de referència, Biblioteca de la diàspora, Biblioteca de l’oblit i Biblioteca de la memòria, cadascuna de les quals conté cinc poemes. Ens trobem així amb poemes de diferents factures i extensió, hi ha poemes a més conformats per cinc parts, Tren d’exili, per quatre parts, Tankes salats, Setge al mar, per tres parts, Nau de pètals, i per dues parts, Lectura de la mar. Els interessos estètics i temàtics també són diversos, deu anys són molts perquè els poemes de Biblioteca de referència escrits els anys 1990, 1991 i 1992 no diferisquen en cap aspecte amb els de Biblioteca de la diàspora escrits l’any 2001. Aquesta diversitat convertix el recull en una antologia o, millor encara, en una tria personal del polièdric Pasqual Mas.
Alguns podran dir que el llibre és una mica irregular, i raons potser no els en falten, però a favor de Biblioteca de guerra diré que conté poemes i fins i tot apartats sencers d’una gran qualitat, com ara el poema que obri el llibre, Biblioteca de Sarajevo (Quan moren els llibres morim nosaltres, / els que adés i abans fórem, els que som, / els que mai no serem), o fins i tot apartats sencers com ara Biblioteca de la diàspora, dedicat al poble jueu i on m’agradaria destacar el poema La clau del senyor Botero (Avui que ja han passat cinc segles / com naus nafrades de pólvora i oratges sagnants [.] / Cinc segles que al senyor Botero ara monsieur Botéro, en fel l’han convertit, / sense abandonar el Llibre de les pàgines de la / sapiència ploguda sobre el manà dels esquelets / que moren abandonats pel desert [.]).
Pasqual Mas és un home amb una sòlida formació literària, un lector voraç i un intel·ligent posseïdor d’una magnífica biblioteca, un treballador notable a qui li agrada crear artefactes que en la seua aparent senzillesa guarden en el seu interior una maquinària recaragolada. Pasqual entén la literatura també com un joc del llenguatge amb el qual crear imagineria poètica que després amb precisió incrusta en un punt exacte de cada estrofa.
Biblioteca de guerra és una biblioteca de biblioteques on trobarem bona part dels vents que mouen Pasqual Mas a navegar per la mar no sempre bucòlica i en calma de la poesia.
Biblioteca de guerra està format per trenta-cinc poemes escrits al llarg de tota una dècada (1991-2001). Està dividit en set parts, en set biblioteques, Biblioteca de guerra, Biblioteca d’exilis i llunyanies, Biblioteca de sal, Biblioteca de referència, Biblioteca de la diàspora, Biblioteca de l’oblit i Biblioteca de la memòria, cadascuna de les quals conté cinc poemes. Ens trobem així amb poemes de diferents factures i extensió, hi ha poemes a més conformats per cinc parts, Tren d’exili, per quatre parts, Tankes salats, Setge al mar, per tres parts, Nau de pètals, i per dues parts, Lectura de la mar. Els interessos estètics i temàtics també són diversos, deu anys són molts perquè els poemes de Biblioteca de referència escrits els anys 1990, 1991 i 1992 no diferisquen en cap aspecte amb els de Biblioteca de la diàspora escrits l’any 2001. Aquesta diversitat convertix el recull en una antologia o, millor encara, en una tria personal del polièdric Pasqual Mas.
Alguns podran dir que el llibre és una mica irregular, i raons potser no els en falten, però a favor de Biblioteca de guerra diré que conté poemes i fins i tot apartats sencers d’una gran qualitat, com ara el poema que obri el llibre, Biblioteca de Sarajevo (Quan moren els llibres morim nosaltres, / els que adés i abans fórem, els que som, / els que mai no serem), o fins i tot apartats sencers com ara Biblioteca de la diàspora, dedicat al poble jueu i on m’agradaria destacar el poema La clau del senyor Botero (Avui que ja han passat cinc segles / com naus nafrades de pólvora i oratges sagnants [.] / Cinc segles que al senyor Botero ara monsieur Botéro, en fel l’han convertit, / sense abandonar el Llibre de les pàgines de la / sapiència ploguda sobre el manà dels esquelets / que moren abandonats pel desert [.]).
Pasqual Mas és un home amb una sòlida formació literària, un lector voraç i un intel·ligent posseïdor d’una magnífica biblioteca, un treballador notable a qui li agrada crear artefactes que en la seua aparent senzillesa guarden en el seu interior una maquinària recaragolada. Pasqual entén la literatura també com un joc del llenguatge amb el qual crear imagineria poètica que després amb precisió incrusta en un punt exacte de cada estrofa.
Biblioteca de guerra és una biblioteca de biblioteques on trobarem bona part dels vents que mouen Pasqual Mas a navegar per la mar no sempre bucòlica i en calma de la poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada