dimecres, 11 de novembre de 2009

HEM FET EL TOURMALET


Hem fet el Tourmalet (Brosquil edicions, 2001) és un llibre que marca una diferència notable amb la resta de l’obra de Vicent Marçà i Duch. Vicent fou un autor que va dedicar bona part de les seues energies a escriure narracions pensades per a infants i joves, però Hem fet el Tourmalet és un quadern de viatge escrit per un adult amb llenguatge d’adult. Així i tot, aquest llibre s’ha convertit en un títol emblemàtic en el conjunt de l’obra de Marçà, fins el punt que algunes de les esqueles que van aparéixer quan va faltar en feien menció. I això té una explicació: en Hem fet el Tourmalet es fusiona com en cap altre el Vicent Marçà escriptor amb el Vicent Marçà apassionat per la bicicleta i el Vicent Marçà humà.
En Hem fet el Tourmalet es relata en primera persona i amb una mirada espontània i honesta la travessia que set amics van fer durant una setmana del mes de juliol del 1998 pels Pirineus francesos, tot seguint els colls del Tour de França: Ausbisque, Soulor, Aspin, Peyresourde... i el Tourmalet. El llibre està dividit en vuit capítols, les set etapes en què repartiren l’itinerari que anava des d’Irun a Lleida, més el viatge en tren des de Castelló fins la ciutat guipuscoana que els encapçala. El primer capítol serveix a Marçà per a posar en antecedents el lector sobre el grup, les anteriors aventures ciclistes: «Aquest serà el seté itinerari que recorreguem en bici», la preparació del viatge i les perspectives que tenen: «Si adeqüem el ritme a la nostra forma física i no defallim psíquicament, assolirem tots els objectius proposats», així com les intencions de l’autor a l’hora de posar-se a escriure: «... no volem fer cap tesi sobre la duresa del ciclisme».
Vicent Marçà ens descriu amb detall el paisatge, l’oratge patit, l’estat del ferm de la carretera, les pujades, les baixades, les corbes del camí, la relació entre els membres de l’equip, la relació amb la gent que s’hi troben, els detalls de les tasques relacionades amb la higiene, amb el menjar, rutinàries però importantíssimes. Transcriu les sensacions que sent, els sentiments enfrontats, el cansament i el patiment, l’alegria, i en tot plegat el lector es troba amb el rostre més humà, potser més autèntic del narrador castellonenc.
Frase a frase veiem un individu que se sent i es vol sentir part d’un equip, un equip que té una fita a aconseguir, una fita intranscendent per al decurs del món però important per a ells una vegada posats, i també per al lector que etapa a etapa Marçà ha sabut seduir i fer partícip de l’aventura. Hem fet el Tourmalet és l’exclamació que arranca de les pròpies entranyes per a expressar el goig i la felicitat per l’objectiu aconseguit. Però també és un cant a l’esforç, a l’amistat, a la solidaritat, a la necessitat de tindre i aconseguir fites per molt petites que siguen en el nostre viure quotidià. Una magnífica i alhora entranyable lliçó d’aquest gran mestre i amic que fou Vicent Marçà.