L’obra literària d’Agustí Peiró i Expósito ha anat evolucionant a través dels anys des de l’aparició l’any 1993 de la seua primera novel·la, L’escriptor infinit. L’escriptor de Massamagrell ha passat d’escriure novel·les i reculls de relats (inèdits aquests darrers) a conrear l’aforisme i l’assaig filosòfic, passant abans per l’edició d’un quadern de poesia, Essència, i l’articulisme. Aquest ha estat un procés on la seua força creativa no s’ha anat expandint en llargs textos, sinó més aviat condensant-se, buscant dir o suggerir més amb menys paraules. D’altra banda, els seus interessos també han anat canviant al llarg d’aquest temps i en les seues lectures, aquells que el coneixem, ho hem pogut veure reflectit, ja que ha passat de llegir els clàssics de la narrativa universal a capbussar-se en el camp de la filosofia i el pensament. Tot aquest procés ha estat un sacrifici important per a ell com a escriptor, ja que s’ha vist empés, en una literatura com ara la nostra, cap a la marginalitat que com a narrador no haguera tingut i també cap a la marginalitat editorial pel tipus d’edicions a què amb una certa regularitat acudix. Tot això i emprant paraules d’ell mateix, encara que tot plegat és important, no són més que afers paraliteraris, l’important és l’obra, la literatura.
De nou, la tardor del 2009 la petita editorial que va nàixer com a filla de la revista L’Aljamia ha editat un llibre d’Agustí Peiró, Primeres propostes. Un títol que ja de per si ens informa sobre la seua naturalesa, així com també ens anuncia l’aparició tard o d’hora d’almenys unes segones propostes.
Es tracta d’una col·lecció de vuitanta-cinc petits artefactes literaris on sintetitza el seu pensament filosòfic sobre l’ésser humà, producte de les seues nombroses lectures de Plató, Aristòtil, Sòcrates, Heràclit, Kant, i de llargues hores de reflexió. Aquestes propostes pensades des d’una persona que té en el pensament humà les seues arrels són propostes destinades a les persones per tal de dur-les cap a un diàleg amb si mateixes, un diàleg productiu que assente les bases d’una vida més plena. Dins d’aquestes propostes trobem alguns aforismes d’una qualitat que per si sols ja justificarien la lectura del llibre: «La raó ens demana, doncs, de conéixer la veritat o almenys d’aspirar sempre a ella»; «Lliure és la persona que es determina a si mateixa envers el bé com el seu objectiu fonamental».
Valors com ara la raó, la veritat (de la qual ens demana que cal dir-la i defendre-la sempre), la llibertat («La producció més natural de l’ésser humà»), el bé (que considera el principal objectiu de l’ésser humà, i en contraposició amb el vici «que és allò que fa avorrible o menyspreable qualsevol individu»), la vida, la necessitat espiritual o d’espiritualitat, la cultura com el concepte del coneixement humà de les persones, la bellesa (que considera l’altre nom de la bondat) són tractats en cada una de les diverses propostes partint des del diàleg que realitza l’autor amb la filosofia, la psicologia, la religió, les quals conformen les bases de la cultura occidental.
Primeres propostes és un llibre dens que obliga a una lectura reposada, potser fins i tot a tindre un llapis en les mans i subratllar passatges o fer comentaris al marge (l’editor potser hauria d’haver pensat en fer-los més amples) d’aprovació o desaprovació, iniciant així un diàleg intel·ligent que és allò que al cap i a la fi proposa qualsevol volum d’assaig literari.
De nou, la tardor del 2009 la petita editorial que va nàixer com a filla de la revista L’Aljamia ha editat un llibre d’Agustí Peiró, Primeres propostes. Un títol que ja de per si ens informa sobre la seua naturalesa, així com també ens anuncia l’aparició tard o d’hora d’almenys unes segones propostes.
Es tracta d’una col·lecció de vuitanta-cinc petits artefactes literaris on sintetitza el seu pensament filosòfic sobre l’ésser humà, producte de les seues nombroses lectures de Plató, Aristòtil, Sòcrates, Heràclit, Kant, i de llargues hores de reflexió. Aquestes propostes pensades des d’una persona que té en el pensament humà les seues arrels són propostes destinades a les persones per tal de dur-les cap a un diàleg amb si mateixes, un diàleg productiu que assente les bases d’una vida més plena. Dins d’aquestes propostes trobem alguns aforismes d’una qualitat que per si sols ja justificarien la lectura del llibre: «La raó ens demana, doncs, de conéixer la veritat o almenys d’aspirar sempre a ella»; «Lliure és la persona que es determina a si mateixa envers el bé com el seu objectiu fonamental».
Valors com ara la raó, la veritat (de la qual ens demana que cal dir-la i defendre-la sempre), la llibertat («La producció més natural de l’ésser humà»), el bé (que considera el principal objectiu de l’ésser humà, i en contraposició amb el vici «que és allò que fa avorrible o menyspreable qualsevol individu»), la vida, la necessitat espiritual o d’espiritualitat, la cultura com el concepte del coneixement humà de les persones, la bellesa (que considera l’altre nom de la bondat) són tractats en cada una de les diverses propostes partint des del diàleg que realitza l’autor amb la filosofia, la psicologia, la religió, les quals conformen les bases de la cultura occidental.
Primeres propostes és un llibre dens que obliga a una lectura reposada, potser fins i tot a tindre un llapis en les mans i subratllar passatges o fer comentaris al marge (l’editor potser hauria d’haver pensat en fer-los més amples) d’aprovació o desaprovació, iniciant així un diàleg intel·ligent que és allò que al cap i a la fi proposa qualsevol volum d’assaig literari.
PRIMERES PROPOSTES (Una petita mostra)
28. Per a viure com cal s’ha de creure en la dignitat de la persona, la qual cosa implica una fe més que raonable en el destí de l’ésser humà, basada no en una vana il·lusió, sinó en els fets i actes de valor que l’experiència quotidiana ens proporciona a diari. Només els éssers vius privats de raó, les plantes i els animals, no creuen en res. Els homes, al seu torn, si n’hi ha alguns que afirmen que no creuen en res, és com si digueren que no tenen cap motiu per a viure, llevat de passar un dia més al món duent-se algun menjar a la boca (com un animal) o rebent impassiblement la llum del sol que els dóna vida(com una planta). L’ésser humà necessita creure en si mateix amb totes les forces de la seua voluntat (el seu voler segons la recta raó), perquè és l’única manera que té de viure dignament i meréixer la felicitat.
28. Per a viure com cal s’ha de creure en la dignitat de la persona, la qual cosa implica una fe més que raonable en el destí de l’ésser humà, basada no en una vana il·lusió, sinó en els fets i actes de valor que l’experiència quotidiana ens proporciona a diari. Només els éssers vius privats de raó, les plantes i els animals, no creuen en res. Els homes, al seu torn, si n’hi ha alguns que afirmen que no creuen en res, és com si digueren que no tenen cap motiu per a viure, llevat de passar un dia més al món duent-se algun menjar a la boca (com un animal) o rebent impassiblement la llum del sol que els dóna vida(com una planta). L’ésser humà necessita creure en si mateix amb totes les forces de la seua voluntat (el seu voler segons la recta raó), perquè és l’única manera que té de viure dignament i meréixer la felicitat.
1 comentari:
Aquest sembla ser un llibre de reflexions i aquí n'estem faltats, al menys, tenir-los fàcilment a l'abasst damunt les taules de les llibreries compartint o substituint tantes històries de segells perduts, escuts secrets i jerogilifics encriptats.
Em pregunto y sé que són ingènua, Mnel: On es pot trobar obra valenciana a Barcelona, obra que mostri el mateix aspecte natural que altres llibres ofereixen?
Gràcies com sempre!
Publica un comentari a l'entrada