Salvador Sostre, protagonista de la novel·la de Guillem Rosselló Viatge a l’interior d’un novel·lista (Brosquil edicions, 2009), és un escriptor que aparentment ha perdut la inspiració i que després de vint-i-cinc anys d’absència, empés pel record d’una dona i amb l’objectiu de trencar el seu bloqueig creatiu, torna al seu poble natal, iniciant així un viatge al seu passat, a les seues arrels, però també a les interioritats de la vida literària de les Illes i de la vida d’un poble menut, Bunyola.
La novel·la està escrita en forma de diari, amb un to reflexiu, i abasta un període curt de temps, des del 8 de febrer del 2008 fins l’11 de febrer del mateix any. Els personatges que acompanyen i que marquen el passat, present i futur de Salvador Sostre són femenins. Per una banda està Maria, la germana, una projecció maternal i diguem-ne que representativa de la veu del poble; per una altra, Paula, la muller amb qui viu a la gran ciutat amb l’anonimat que una gran urbs dóna a l’individu en contraposició a l’exposició pública que patix el mateix individu en un poble menut; però també hi és Violant, la jove amb un passat térbol; i encara finalment la dona que fou la seua primera amant, la seua primera musa. Cadascuna d’elles té un rol concret i li oferix diferents propostes de vida, i fins i tot diferents maneres d’entendre la creació literària.
La crisi d’inspiració del protagonista arranca tres anys enrere, després d’haver rebut una trucada telefònica de la seua primera amant, de la qual sentirem a parlar molt al llarg de la novel·la però que mai no sabrem el seu nom. Aquesta trucada li fa repensar-se al protagonista l’obra que ha realitzat fins aquell moment i la vida que ha portat, una vida adotzenada al costat d’una dona que no aspira sinó a viure plàcidament, sense emocions.
En la novel·la apareixen també dos personatges masculins, Joan Tremolós, un home que oferix al protagonista les seues vivències com a material literari, i Miquel Revernell, un periodista i crític que ve a representar el caïnisme i la mediocritat provinciana en el món literari. Amb l’aparició d’ells en escena el protagonista, més que en cap altre moment, es convertix en un titella darrere del qual s’oculta Guillem Rosselló per a dir la seua, de vegades amb una gran dosi de mala bava.
Al llarg dels tres dies de reflexió Salvador Sostre es veurà empés a enfrontar-se amb ell mateix, a desemmascarar-se i optar entre la vida que porta i un nou projecte vital, entre un tipus de literatura o un altre.
Un viatge fascinant a l’interior d’un individu, d’un creador, que va obtindre el 2008 el Premi Internacional de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim.
La novel·la està escrita en forma de diari, amb un to reflexiu, i abasta un període curt de temps, des del 8 de febrer del 2008 fins l’11 de febrer del mateix any. Els personatges que acompanyen i que marquen el passat, present i futur de Salvador Sostre són femenins. Per una banda està Maria, la germana, una projecció maternal i diguem-ne que representativa de la veu del poble; per una altra, Paula, la muller amb qui viu a la gran ciutat amb l’anonimat que una gran urbs dóna a l’individu en contraposició a l’exposició pública que patix el mateix individu en un poble menut; però també hi és Violant, la jove amb un passat térbol; i encara finalment la dona que fou la seua primera amant, la seua primera musa. Cadascuna d’elles té un rol concret i li oferix diferents propostes de vida, i fins i tot diferents maneres d’entendre la creació literària.
La crisi d’inspiració del protagonista arranca tres anys enrere, després d’haver rebut una trucada telefònica de la seua primera amant, de la qual sentirem a parlar molt al llarg de la novel·la però que mai no sabrem el seu nom. Aquesta trucada li fa repensar-se al protagonista l’obra que ha realitzat fins aquell moment i la vida que ha portat, una vida adotzenada al costat d’una dona que no aspira sinó a viure plàcidament, sense emocions.
En la novel·la apareixen també dos personatges masculins, Joan Tremolós, un home que oferix al protagonista les seues vivències com a material literari, i Miquel Revernell, un periodista i crític que ve a representar el caïnisme i la mediocritat provinciana en el món literari. Amb l’aparició d’ells en escena el protagonista, més que en cap altre moment, es convertix en un titella darrere del qual s’oculta Guillem Rosselló per a dir la seua, de vegades amb una gran dosi de mala bava.
Al llarg dels tres dies de reflexió Salvador Sostre es veurà empés a enfrontar-se amb ell mateix, a desemmascarar-se i optar entre la vida que porta i un nou projecte vital, entre un tipus de literatura o un altre.
Un viatge fascinant a l’interior d’un individu, d’un creador, que va obtindre el 2008 el Premi Internacional de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada