dissabte, 12 de febrer de 2011

FEMNA


Femna, lo galant e afable cavalièr qu’aimas
e lo drac de pensada sinuosa e torturada que crenhes
es un mostre bicefal capable de las careças mai tendras,
generator tanben d’una violéncia sobta e cruèla.

Femna, la tua lar es una cavèrna amb ipotèca
un trauc lugubre e amargant de lunas eclipsadas
ont ès ligada a una cadena de malhas invisiblas
dificil de rossegar, impossible de rompre.

Femna, l’estima e l’òdi, la paur e lo desencant
fornican farcint lo teu cap d’enfolits parpalhòls,
pendent que las escorrilhas agridas de l’amor plenan,
amb las lacunas de la rancuna, lo sòl per ont caminas.

Femna, lo paradís es la fugida somiada, inabastabla,
lo purgatòri, l’abitacle ont mastegas la pena,
los limbes, las regas umidas ont es tuada la jòia,
l’infèrn, la macadura infligida sus lo teu epidèrm.

Version a l’occitan de referéncia, Lluís FORNÉS

***





1 comentari:

GLÒRIA ha dit...

Una altra preciosa versió, Manel!