dimarts, 10 de febrer de 2015

ALÇA'T I ENTONA'T



Si jo ara i ací escriguera que el raper Blüe ens parla en el seu darrer disc de la dependència exponencial de les condicions inicials en la teoria del caos, molts dels qui setmana rere setmana guaiteu aquesta columna no sabríeu exactament de què dimonis vos parle, encara que després afegira que les petites variacions inicials en les condicions d’un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini. Encara que la cosa podria canviar quan vos diguera que aquest concepte es coneix popularment com a efecte papallona, nom popularitzat a través del cinema i que, aplicat a la vida d’un ésser humà, ens parla de les conseqüències dels petits canvis que poden produir en aquesta persona, com ara el canvi d’actitud individual dels valencians davant la seua llengua, la qual cosa podria fer possible la seua recuperació i definitiva normalització, i, com preconitzen certes teories, no seria cert que està condemnada a desaparéixer en menys d’un segle.
Blüe, un raper de la comarca de la Plana, és conscient de la força d’aquests petits canvis i n’és partidari, per això en parla en les lletres del seu nou treball discogràfic que porta, i no és cap casualitat, com a títol Efecte papallona.


Blüe és un rebel més que un revolucionari, un inconformista a qui li desagrada profundament l’ordre establert, el qual considera injust; un individualista que sap de la força i de les grans possibilitats dels petits canvis personals que poden transformar el nostre destí i el de la comunitat humana de la qual formem part.
Efecte papallona és un disc de hip-hop i de tech electronic dubstep, que conté tretze temes i en el qual Blüe ha comptat amb un gran nombre de col·laboracions, on cal destacar Ivan Gosp, del grup Aspencat, el cantautor Pau Alabajos o Manu Cabrera, del grup Malnom.
La base musical electrònica ha estat a càrrec de Fulls Basstards, que han fet també la producció de quasi tots els temes a excepció d’Essere forte i Hui és el meu dia, produït per Pacifiko. A la base electrònica en Efecte papallona i en Atlantis se li ha afegit la guitarra elèctrica d’Adrian Tomás i a Eixa part del món la guitarra d’Andreu Mariner.


Considere que les lletres de Blüe estan més a prop de la prosa que de la poesia, una prosa amb un llenguatge clarament col·loquial i, al meu parèixer, amb un excés de dialectalismes. Són lletres que inclouria dins del gènere de literatura del jo, la seua mirada directa sobre el món que l’envolta marca no sols el missatge, sinó fins i tot el ritme de les cançons. Blüe és un raper amb una sensibilitat a flor de pell que és capaç de transmetre amb solidesa tot allò que li cou o l’emociona.
El disc sonorament és contundent i ple de textures, que han estat possibles gràcies a les gotes d’altres gèneres musicals que ha afegit, als efectes sonors amb els quals, en alguns moments, es retraten escenes i paisatges humans, com ara en En aquell qui comença a enviar et vull, i també gràcies a l’aportació creativa i brillant d’aquesta galeria de col·laboradors que Blüe ha sabut triar.
Efecte papallona és el primer cedé de Blüe després de dues maquetes i en ell demostra ofici, qualitat i un resultat final notable que el situa de ple en el panorama hip-hop valencià.