dilluns, 16 de febrer de 2015

"ALLÒ QUE SOM", METEOR


Des de la comarca de La Marina Alta ens arriba una nova proposta musical, la que ens fa el quartet Meteor a través del seu primer treball discogràfic Allò que som.
Hard rock en valencià amb clares influències del rock nord-americà, una música que va més enllà de la denominació d’origen i que a finals dels seixanta i primers setanta del segle passat va ser fonamental per al desenvolupament de tot un seguit de fusions que donaren peu al country-rock o al rock sureny i fins i tot al jazz-rock.
Meteor ha comptat per a gravar aquest primer cd amb la producció de Mark Dasousa que ha treballat anteriorment amb altres bandes valencianes com ara Aspencat, la qual cosa li ha donat una qualitat i una solidesa notable al so resultant. Els arranjaments musicals han anat a càrrec de Joel Gilabert, i ha comptat amb la col·laboració de Carles Casselles del grup Smokin’g Soul’s.


Meteor practiquen un hard-rock que de vegades es troba molt pròxim a un pop-rock canyero ho podem veure en temes com ara “La batalla”, “La dansa de les ànimes” o “Somiar”. Per cert, molt popera també els ha quedat la balada “Tard o prompte”.
Les seues lletres a diferència d’altres bandes valencianes no tenen un marcat caràcter de reivindicació social, encara que en aquest sentit “La dansa de les ànimes” se’ns apareix com una excepció, aquella que sempre acaba confirmant la regla, ja que fan un retret contundent als governants que ens han enfonsat en la misèria econòmica i ens han retallat drets tan bàsics com el d’una educació pública i de qualitat.
Els components de Meteor son conscients que en un país com el nostre optar per fer cançons en valencià ja és de per si una presa de posició política. A quins extrems ens han fet arribar la carronya de politicastres i saltamarges que dirigix el país!!! Meteor són allò que són, una banda de músics valencians que fan rock dur i el canten en la seua llengua, ara, hi haurà qui sempre els demane raons, i la primera és molt simple, perquè els dona la gana, la segona no menys decisiva perquè pretenen aportar el seu gra d’arena al hard-rock valencià que en l’actualitat compta amb unes quantes bandes notables i amb personalitat pròpia.
Allò que som, és un disc amb un so atractiu, amb unes guitarres agressives en alguns moments, trepidants en altres i melodioses i tendres quans ens les ofereixen acústiques.


A la darrera cançó són els teclats i els sintetitzadors qui prenen el protagonisme per a oferir-nos un tema que pel ritme i el tractament destaca d’entre la resta, un tema que s’escura cap a la psicodèlia i l’onirisme, una cançó en el que Meteor no tan sols va a la recerca de la bellesa sinó que també a la d’un estat d’ànim que els acosta a la felicita, una felicitat producte en part d’un cert equilibri emocional que només la consumació de l’amor i el desig produix, com ells mateixos afirmen a un altre tema “Somiar”. Meteor a les seues lletres ens preguen que sigam els guionistes de la nostra pròpia vida, que no ens deixem vèncer i arrossegar per les circumstàncies ni pel sistema heretat, lamentar-se servix per a poca cosa “les llàgrimes no apaguen el foc” cal ser valents i lluitar per allò que volem. Meteor són partidaris de no perdre el temps en el passat, cal encarar el futur amb valentia i esperança allò que no té solució no mereix que balafiem energies.
Allò que som, és un disc amb un ritme decidit, atractiu, amb temes cuidats al detall però no per això pretensiós, rock amb trempera escrit sobre el pentagrama amb una gran sensibilitat.