dimecres, 11 de febrer de 2015

ELS PARANYS DE TONI CUCARELLA


El xativí Lluís Antoni Navarro, més conegut com a Toni Cucarella, és una de les veus narratives més interessants de la seua generació, i ho és per la capacitat que ha demostrat al llarg del temps per a construir un llenguatge propi producte de la fusió d’un registre culte i un registre que ve directament de la cultura popular.
El seu treball, exceptuant un poemari en els seus inicis i alguna incursió en el teatre, s’ha centrat en la prosa i en especial en la narrativa de ficció, encara que mai no ha deixat de publicar articles d’opinió o d’investigar i promoure la cultura popular. Ha escrit literatura juvenil, novel·la i narrativa breu.
La seua obra ha estat reconeguda pel públic lector i per la crítica especialitzada. Personalment, el considere un gran treballador, un home amb objectius clars i que lluita amb totes les seues forces per aconseguir-los, un escriptor valent, agosarat, amb una veu personal, original, que carrega cap a l’esquerra, un punt irònic, amic de la sàtira i de l’humor, capaç de bastir tota una galeria de personatges perdedors en el combat de la vida i unes històries a les quals dóna un tomb quan menys s’ho espera el lector. Un home humil del carrer Blanc (què deu tindre eixe carrer xativí que ha donat tants il·lustres personatges?), que ha convertit Xàtiva i la comarca de la Costera en un espai literari universal.


El darrer trimestre del 2014 l’editorial Bromera ha pres una de les decisions més encertades dels darrers anys: publicar en la col·lecció Els nostres autors una selecció dels millors relats de Toni Cucarella amb un estudi introductori que ha estat a càrrec de Maria Josep Joan i Josep Martínez i que porta com a títol Paranys. La selecció de textos s’ha fet sobre dos llibres, La lluna vista des de la terra a través de la tele, publicat l’any 1991, del qual han triat set relats, i Llet agra i altres històries com sagrades, publicat l’any 2002 i d’on s’han triat quatre relats. Després s’hi han afegit quatres relats més escrits entre el 2007 i el 2012 que havien estat publicats en diversos mitjans, alguns dels quals digitals. Així doncs, podem dir que Paranys ens oferix una mirada panoràmica al llarg de quasi tres dècades d’un home que ha dedicat la seua vida a la literatura.
En les set primeres narracions trobem el jove narrador que la crítica d’aleshores situava dins de la narrativa urbana, enlluernats com es trobaven per les primeres novel·les de Cucarella: El Poeta i Cool: fresc, encara que des del meu punt de vista ja estava sembrada allí la llavor del fruit que més endavant germinaria i que l’acabaria situant en un altre marc narratiu. Aquesta llavor era la passió per la recerca d’un llenguatge personal que sense abandonar l’estàndard fóra el més genuí possible, recuperant contalles, refranys, frases fetes, sentències populars, sense que per això la seua prosa es ressentira i perdera alguns dels trets més característics, com ara l’agilitat, l’amenitat i l’eficàcia resolutiva.
Els temes que tracta Toni Cucarella són d’allò més universals, però extrets de la seua realitat més pròxima, la soledat, la crueltat dels éssers humans, el desamor, l’egoisme, les baixes passions...


En Llet agra i altres històries com sagrades cada relat arranca d’un text de la tradició catòlica o de la Bíblia i, a diferència dels anteriors que transcorrien entre la dècada dels huitanta i noranta del segle xx, aquests ho fan durant el franquisme a la comarca de la Costera.
Toni Cucarella al llarg del període en què va escriure aquests relats (1991-2002) va anar evolucionant cap a una narrativa menys urbana, encara que mai no ha deixat de parlar de la ciutat de Xàtiva, una narrativa més arrelada en la geografia humana d’un espai físic concret, recuperant i posant al dia una llengua que a cada instant se’ns mostra més empobrida.
Els personatges tornen a ser perdedors, pobres desgraciats, víctimes de la història o del seu entorn familiar. Hi ha en Toni Cucarella una certa debilitat per aquest tipus de personatges, també per l’ús de l’humor, potser en alguna ocasió d’allò més negre.
Cucarella aconseguix, partint de vegades d’una anècdota, construir un relat sòlid, amb gran textura i memòria de sabors.
Els darrers quatre relats són més lineals, curts en l’espai temporal on transcorren, sense a penes acció, però on veiem els personatges carregats amb un bagatge vital que afecta d’una manera insidiosa el seu comportament.



Paranys és un llibre ideal per a aquells que mai no s’han acostat a l’obra de l’autor, però també per als que sí que ho han fet, a través de la seua lectura descobriran l’evolució com a escriptor i com a ésser humà d’un dels millors i més atrevits narradors valencians al qual encara li resta molt de camí per fer.