divendres, 20 de febrer de 2015

EL METGE DEL REI


Lluís Alcanyís fou un metge de reconegut prestigi nascut a Xàtiva al voltant del 1440 i mort a València ciutat el 1506. Examinador de metges, escriptor, metge del rei Ferran el Catòlic i una persona respectada i de gran influència fins que el 1504 cau en desgràcia i és acusat per la Inquisició de judaïtzant i condemnat a morir en la foguera. Alcanyís va ser un intel·lectual brillant, integrat en la vida social i cultural de la València de l’època, on arribà fins i tot a participar en el que va ser el primer llibre literari imprés a les Espanyes, les Trobes en lahors de la Verge Maria. Un personatge referencial en la nostra història amb un talent el qual el poder d’aquells anys pagà tancant-lo a la presó durant tres anys i destruint-lo físicament i moralment com a ésser humà mitjançant la tortura, de tal manera que fins i tot va arribar a delatar la seua pròpia muller.
Lluís Alcanyís és també, però, el personatge que l’escriptor d’Otos Joan Olivares utilitza per a narrar en primera persona, a través d’una falsa biografia (falsa perquè Olivares ha manipulat alguns noms, algunes dates i ha posat molta ficció, bona ficció), la vida d’Alcanyís en una novel·la amb la qual va obtindre el Premi Enric Valor, El metge del rei (Bromera edicions, 2014), recreant al mateix temps una ciutat rica, populosa, capital d’un regne petit però motor econòmic i capdavanter dins de la Corona aragonesa, al qual sagnava constantment la monarquia i on encara convivien les tres grans religions, la judaica, la cristiana i la musulmana.


Encara que, a causa dels orígens dels personatge, descendent de jueus batejats a la força i per tant cristians nous, Olivares dedica bona part de les pàgines de la novel·la a parlar-nos d’aquest sector social, de les seues relacions amb els jueus i amb els cristians vells, i la lluita interior que mantenen entre retornar a la religió primera o mantindre’s en la catòlica; l’autor també aprofita per a retratar les que aleshores eren les dues ciutats més importants del Regne, el cap i casal i Xàtiva, també el moment històric, cabal per a entendre l’evolució històrica del país, la pujada al poder de la dinastia Trastàmara, les relacions de les corones amb els seus regnes i principats i amb els diversos estaments, l’ús de la religió com una eina de poder per aconseguir mantindre’l i augmentar-lo.
La implicació d’Alcanyís en la societat d’aleshores (no era un savi solitari) va aconseguir que l’ajuntament de València fundara l’Escola de Cirurgians, així com l’atorgament del privilegi reial per a treballar amb cadàvers humans; i féu també possible que en fundar-se la Universitat de València s’hi incorporara l’ensenyança de la cirurgia. Totes aquestes dades i moltes més li servixen a Joan Olivares per a parlar-nos del gran moment cultural i econòmic que vivia el nostre regne, que el situava entre els més avançats d’Europa i que només, l’egoisme, les ànsies de poder i el fanatisme religiós foren capaços de capgirar, posant a un mateix temps les bases per a la seua anihilació política.


Joan Olivares no se centra només en el període de maduresa del protagonista i en les seues relacions socials, ja que comença a narrar-nos la seua història fins i tot abans d’haver nascut, aportant des d’un principi les dades necessàries perquè el lector puga tindre els elements suficients per a reconstruir una societat i situar-la en un context històric. Olivares, és un narrador que està en plena etapa de maduresa, coneix l’ofici i es mou com peix en l’aigua dins del gènere.

La seua prosa és àgil, directa, aparentment senzilla, i fa que el lector s’oblide del narrador i es deixe dur pel personatge a través d’una vida de grans èxits, com també de grans fracassos.