dijous, 26 de febrer de 2015

SOM DE PONENT


Ali Farnat és una banda de Quart de Poblet (l’Horta Sud) que amb les seues cançons unixen dos mars, el Carib i el Mediterrani, el primer a través de ritmes jamaicans, especialment el ska, i el segon amb ritmes provinents dels Balcans, del Magrib o de la península ibèrica.
La barreja i la fusió són les seues principals senyes d’identitat. Conscients com són que la música és un llenguatge universal, reivindiquen i fan seus ritmes de procedència diversa. De fet, el nom del grup és una expressió que ve a significar «fer barreja».


Som de ponent és el seu segon treball discogràfic, un títol que no és casual ja que és un atac al tòpic absurd que se’ns imposa als valencians des de l’altiplà que diu que nosaltres som el llevant. Per a Ali Farnat, els valencians som el ponent del Mediterrani.
La cançó que obri i dóna nom al cedé fa un recorregut per tota la Mediterrània a través dels seus ritmes, és una declaració d’intencions però també d’amor a la música com una expressió lliure i creativa de l’ésser humà.
Trobem temes instrumentals com ara Mambalcànic, amb un ritme trepidant, o El deu; ritmes jamaicans: Qui guanya o El menjar local i cançons amb fusions de temes tradicionals valencians: La cercavila de Bocairent. M’encanta l’inici de Juanita la Llagrimosa, amb una trompeta que em recorda alguns temes de l’Ennio Morricone.


En les seues cançons hi ha una invitació a ballar alhora que ens conten coses, de vegades denuncien la terrible situació en la qual la crisi ha posat moltes famílies humils els membres de les quals s’han quedat a l’atur o han perdut la vivenda, El que està passant..., o qui recull beneficis davant de tanta injustícia, Qui guanya, i fan una crida a actuar, perquè si no ens agrada el món alguna cosa hi haurem de fer. També ens inviten a consumir d’una manera més responsable, fent una aposta pel comerç de proximitat, pels productes ecològics: El menjar local.


Els components d’Ali Farnat ens proposen tornar a les arrels i reinventar-nos, tindre una relació saludable, sostenible i creativa amb els nostres costums i tradicions, amb el territori, i per a fer tot això possible ens és necessari perdre l’autoodi que tant ens ha perjudicat, recuperar l’autoestima i tindre una mirada neta, oberta i descomplexada, sense dogmatismes, pors ni dèries, l’important és poder treballar per un món més lliure, més just i més feliç, on les músiques continuen sent un canal per expressar les emocions i els sentiments individuals i col·lectius. La seua, com la d’altres grups valencians, és una revolució tranquil·la, pacífica, que lliga la nostra tradició musical a la del món des d’una òptica actual, una revolució amb la qual s’intenta enderrocar un sistema d’imposicions que ens estan obligant a ser esclaus de la moda que ens imposa la indústria de la música, un sistema que penalitza tot allò que no és un producte per a grans masses.

Ali Farnat aporta una visió atrevida, sense complexos i divertida dels ritmes de dues mars que s’agermanen a través de la connexió i barreja de les seues músiques.