dimarts, 3 de febrer de 2015

FUSTER EN TEMPS DE CRISI


L’any 2012 es complien noranta anys del naixement de l’assagista de Sueca Joan Fuster i Ortells, també cinquanta anys de la publicació d’un dels seus llibres més emblemàtics, Nosaltres els valencians, i vint anys de la seua mort. Aquest triple aniversari ha passat desapercebut per a les institucions públiques valencianes. Fuster, malgrat que és un dels personatges que van fer possible modernitzar i actualitzar la cultura valenciana i el pensament valencianista, continua sent una figura incòmoda. De fet, els discurs dominant en la societat valenciana, un discurs populista, conservador, regionalista i marcadament anticatalà, convertí Joan Fuster en el dimoni, en el paradigma de la figura que els ha donat molt de rèdit electoral, l’enemic interior, «el catalanista».
La política valenciana dels darrers trenta anys ha estat dirigida o bé per una socialdemocràcia tímida o bé per una dreta on es barreja el nacionalisme espanyolista i el regionalisme «bien entendido». Tots dos moviments compten i han comptat amb uns dirigents que han tingut sempre molt clar que calia ser valencià per a oferir noves glòries a Espanya. L’alternativa, en paraules de Fuster, era retrobar-se en la unitat amb els altres pobles de llengua catalana. Hi ha potser una altra via, que anomenen la tercera via, però que hauria de ser la quarta, que en part naix com una revisió i una reinterpretació del pensament fusterià i en la que ha participat, entre altres intel·lectuals, Joan Francesc Mira. Un valencianisme al que se li suma l’anomenat ecosocialisme.


El fracàs econòmic valencià, però també el de la vertebració territorial, política, comunicativa i social del país, de les polítiques de normalització lingüística, de l’enfonsament de la radiotelevisió pública valenciana i amb aquesta de la indústria audiovisual, i el fet d’haver-nos convertit en l’epicentre de la corrupció política espanyola, té un culpable ideològic, i és el discurs polític dominant, que va véncer i va eixir reforçat en l’anomenada Batalla de València, un discurs que tornant a Fuster diríem que serví «per a continuar sent la genuflexió provinciana i fiscalment colonial». I un còmplice, la tímida i complexada oposició de la sucursal socialdemòcrata espanyola.
La dreta valenciana, que no valencianista, és conscient de la gran penetració entre àmplies capes socials del seu discurs agressiu i populista, i de tant en tant enlaira l’espectre del catalanisme que pretén convertir-nos en una mansa província de la pèrfida Barcelona i així tanca files i cobrix les seues vergonyes, cada vegada més grans i esperpèntiques, o potser no és esperpèntic mantindre obert un aeroport sense avions, o un presumpte depredador sexual al capdavant d’una de les grans institucions públiques valencianes?
Aquest triple aniversari fusterià hauria d’haver servit a la societat valenciana com una oportunitat per a la higiene mental, per a repensar-se com a poble. Joan Fuster, amb la prosa que el caracteritzava, ja ens va anunciar en papers com ara Destinat (sobretot) a valencians que el camí que anàvem a prendre era el de la «levantinización» de la societat valenciana, que la nostra llengua i cultura patirien un procés d’arraconament.


Fa uns dies el carter em va portar a casa un nou llibre, Antologia de Joan Fuster, editat per l’editorial binicarlanda Onada edicions. Es tracta d’una selecció de textos fusterians preparada pel professor Vicent Terol i Calabuig i destinada a joves d’entre quinze i dèsset anys. Amb una barreja de curiositat i golafreria intel·lectual, em vaig posar a llegir-lo. Hi vaig trobar textos de llibres com ara Sagitari, Figures de temps, Indagacions i propostes, Diccionari per a ociosos, Poetes, moriscos i capellans, entre altres; en fi, una barreja d’articles, entrades de dietaris, miniassajos i aforismes. Trobe que la selecció que ha fet Terol és intel·ligent i per moments agosarada, ja que també ha inclòs assajos que reflectixen la idea de país que tenia Fuster.
Mentre el llegia no vaig deixar de pensar en com els alumnes actuals del segon cicle de secundària i de batxiller rebrien les paraules del pensador de Sueca, què els passaria pel cap?, com reaccionarien?, a quines conclusions arribarien?, serien capaços de lligar el pensament de Fuster amb la realitat valenciana actual? Tot un enigma el qual conté la resposta al futur que ens espera als valencians com a poble.