dijous, 5 de febrer de 2015

"EL DOLÇ ATAC" DELS AUXILI


Dolç atac és el segon disc de la banda valenciana Auxili. Un treball discogràfic més madur, sòlid, ric, i amb un so més consistent que el del seu anterior Existirem...?
En Dolç atac trobem una banda renovada, amb més experiència en la composició, els arranjaments musicals, la interpretació i la gravació.
Auxili fa una aposta clara pel reggae, però un reggae obert, dúctil, que es deixa influenciar per altres gèneres com ara el ska o el rap i posar sense que hi grinyolen algunes gotes de pop o fins i tot traços de flamenc, com en Passa el temps.


El cedé recull onze cançons, nou de les quals cantades en valencià i dues en castellà: Clax-sound, on es fa una crítica demolidora a un sistema que només veu en l’ésser humà una força productiva i al qual li exigix que no pare de treballar i competir, i Rude Girl, un cançó d’amor i homenatge a les xiques antisistema. Als Auxili, com a altres bandes que practiquen el reggae, els agrada afegir versos també en anglés.
En els onze temes trobem cants a l’amistat, al desig i a l’amor, a la llibertat i a la unitat en la revolta i la resistència contra un sistema que pretén subjugar-nos, a la fugida d’un món artificial i artificiós. Un crit contra el feixisme, contra l’autoritarisme, una veu que demana respecte per una llengua i una cultura perseguides durant segles. Una constant reivindicació del reggae no sols com a gènere musical, sinó com una manera d’entendre la vida en què l’amor al proïsme i a la natura, així com la diversió i la llibertat no sols de moviment sinó de pensament, són eixos fonamentals.


Les cançons transmeten també alegria, volen arraconar la tristesa i la malenconia, la desesperació d’un món mediatitzat pels mitjans de comunicació que no són sinó la corretja de transmissió d’un poder econòmic, egoista, avariciós que ens vol submisos i acovardits.
La música ens fa sentir lliures, alegres, plens d’energia per tal de sobreviure a l’infern que no és una altra cosa sinó els barrots i les cadenes. Dolç atac és una invitació al ball, a l’amor, a assaborir les dolces textures de la llibertat, a viure, a no deixar que passe el temps sense sentir el fluir de l’amor en les venes.


La d’Auxili és una proposta musical a tindre molt en compte. Amb només dos treballs s’han situat al capdavant del reggae que es fa en l’actualitat en llengua catalana. La seua posició a favor de la lliure difusió de la música fa que siga molt fàcil i barat accedir als seus discos.
El seu és un atac sense estridències, sense violència a les bases d’un sistema polític, econòmic i social decadent, anomenat Babilònia. Auxili se sap i es diu antibabilònic, però també és conscient que està atrapat involuntàriament pel sistema que rebutja i les seues cançons no són més que una demanda d’auxili per a ells i per a la resta de la gent que cada dia se sent més esclavitzada.