dilluns, 16 de novembre del 2009

EL SOMNI DE TÀRRACO


Tàrraco, la ciutat l’origen de la qual es troba l’any 218 en una petita guarnició romana, va jugar al llarg d’unes centúries un paper important en el complex procés d’incorporació de la península ibèrica a la romanitat. Tant és així que aviat aconseguix l’estatut de colònia romana i després la concessió de la capitalitat de la província de la Tarraconense. L’any 26 abans de Crist i durant un any el primer emperador romà, Octavi August, acompanyat de la seua esposa, Livia, s’instal·la a la ciutat per tal de seguir les operacions militars que el seu exèrcit du a terme contra càntabres i àsturs. A partir d’aleshores s’inicia una llarga etapa en la qual es dota la ciutat d’un alt nivell urbanístic i monumental, passant a ser considerada en tot l’imperi com un lloc on la vida és plaent i còmoda. En aquella ciutat que molts consideraven una petita Roma situa Xulio Ricardo Trigo els fets que es relaten en la seua novel·la El somni de Tàrraco (Edicions 62, Barcelona, 2009).
El somni de Tàrraco està dividida en dos plans temporals. L’un situat l’any 26 abans de Crist que s’inicia quan un seguit d’interessos públics (l’extensió dels conreus d’oliveres per abastir Roma d’oli) i privats (l’afany de poder i una passió incestuosa i malaltissa) de diverses personalitats de l’imperi i de la província confluïxen en una conxorxa que donarà el seu primer pas amb l’assassinat del governador de la ciutat i amic de l’emperador. I l’altre l’any 44 després de Crist, quan un vell iber romanitzat fill d’una fetillera, Perhtus, ens narra en primera persona part de la seua biografia: la seua infantesa a les muntanyes d’Ausa, la seua vida a Tàrraco.
A més de la conxorxa política, hi ha una història d’amor entre Sula, el fill d’un navegant d’origen iber, i una ciutadana romana, Ariadna, la filla del governador, la seua relació és complicada i difícil per les diferències socials. Una d’aquelles casualitats del destí (Sula és sorprés amb el cadàver del moribund governador), farà que aquest amor acabe convertint-se en un impossible. També hi ha una trama detectivesca on el mestre Apol·lodor intentarà, sense aconseguir-ho del tot, desemmascarar els diversos individus que participen en la conxorxa i esbrinar qui ha estat l’assassí.
Al llarg de les pàgines el lector ensopega a més de l’amor i el crim amb la traïció, la traïció d’un fill, Luca, al seu pare, el governador; la traïció de dos senadors a l’emperador; la traïció de Virgili duumvir d’Illerda al seu soci, Luca... Però la més gran traïció no la descobrirà fins que no arribe a les darreres pàgines.
La prosa de Xulio Ricardo Trigo és àgil i està dotada d’un llenguatge clar i precís amb el construeix un text amè i una atmosfera convincent. La trama és complexa i està ben travada, sense deixar cap fil solt. Durant el llarg relat Xulio Ricardo Trigo ens fa un recorregut ple de detalls per les terres que anys avenir es convertirien en Catalunya, demostrant una gran coneixement de l’època, dels paisatges i dels costums, i aconseguint que el lector sense cap dificultat se situe en el temps i en aquell espai, gaudint de la lectura sense haver d’anar a buscar l’enciclopèdia cada dos per tres.
Xulio, a més, crea una interessant galeria de personatges d’una gran credibilitat: Apol·lodor, vell mestre i conseller del cèsar, que actua com una mena de detectiu; Trepo, l’esclau britànic home de confiança de la dona del cèsar; Lucius, fidel centurió; Ati Viperi, comerciant de llibres; i Ceró, el seu ajudant, entre altres. D’entre tota la col·lecció de personatges destacaria el de Livia Drusil·la, esposa del cèsar, la vida, la personalitat, el paper tan important que féu en la construcció de l’imperi romà i la seua primera dinastia i la seua llegenda negra la convertixen en un personatge fascinant, que no sols ha atrapat el mateix Xulio Ricardo Trigo, sinó que ho ha fet i ho farà amb qualsevol autor que escriga sobre aquest període de la Roma imperial.
I com potser que m’oblide, dirà algun lector, també el cèsar Octavi August, perquè Octavi no apareix en tota la novel·la d’una manera directa, però, com el poder, és omnipresent per tot el text.
Un bon llibre que no decebrà els lectors de novel·la històrica.

5 comentaris:

X. R. Trigo ha dit...

Mil gràcies per aquesta critica tan raonada i interessant. És un plaer que el meu llibre hagi merescut la teva atenció...

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

M'interessa moltíssim, ja saps que sóc una enamorada de Tàrraco i també de Robert Graves i, pel que dius, aquesta novel·la sembla feta per a mi.

Gràcies un altre cop Manel!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Merda, merdae... no puc anar a la presentació de la Casa del Llibre. Saps si farà alguna a Mataró?

Cicero scribit ha dit...

El llibre no m'ha durat ni 24 hores. L'he trobat magníficament escrit, no coneixia a aquest autor, però qualsevol que sigui capaç de realitzar un homenatge a Tàrraco i per extensió al mon i a la cultura romana mereix la meva consideració. Molt bé els personatges, te'ls acabes estimant, molt amena la trama que et fa patir de valent, sorprenen final, i el que és més molt descriptiva i et sents com vivint a Tàrraco.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Ja el tinc! Quines ganes de llegir-lo!