dissabte, 12 de desembre de 2009

CUADERNO DE LOS TRUJIMANES/ QUADERN DELS TORSIMANYS


4.
Cada vez te cuesta mas irte,
dejar tu pequeño mundo de barro y cariño
y en otros abrir paréntesis,
abrir espacios en los que
van quedando instancias
de amor y de amistad.
Espacios efímeros, minúsculos reinos
que te cuesta cada vez mas cerrar.
Cada vez te cuesta mas inaugurar etapas
Y piensas que es porque te vas haciendo cómodo,
¿pero no será que te vas haciendo viejo?
Dejas a medias un verso,
te levantas, arrastrando la silla,
y en el baño te miras al espejo
intentando ver al adolescente que fuiste
pero sólo consigues tropezar
con los surcos que te ha dejado en la cara
el temido arado del tiempo.

(4
Cada vegada et costa més anar-te’n,/ deixar el teu petit món de fang i estima/ i en altres obrir parèntesi,/ obrir espais dins dels quals/ es van quedant instàncies/ d’amor i d’amistat./ Espais efímers, minúsculs reialmes/ que et costen cada vegada més de cloure./ Cada vegada et costa més inaugurar etapes/ i penses que és perquè et vas fent còmode,/ però no serà que et vas fent vell?/ Deixes a mitges un vers,/ t’alces, arrossegant la cadira,/ i al bany et mires a l’espill/ intentant veure-hi l’adolescent que vas ser/ però tot just aconsegueixes ensopegar/ amb els solcs que t’ha deixat en la cara/ la temuda rella del temps.)
Aquest poema forma part del meu llibre Hores baixes que va aparèixer publicat dins de l'antologia Les hores rehabilitades (Brosquil edicions, València, 2002). La traducció al castellà ha anat a càrrec del poeta Berna Blanch (Catarroja, 1967), membre fundador del Cercle Poètic Argila de l'Aire i codirector de la revista literària Diàfora. Ha publicat entre altres poemaris Els buits que camine (1999), La claror del llamp (2001) El baf de l'espill (2001), Arran de terra, (2003), La llum antiga (2004) i Incorpòria (2007).