CUADERNO DE LOS TRUJIMANES/ QUADERN DELS TORSIMANYS

5.

Ahora que ha caído la noche
y que la soledad se pasea
en camisa de dormir por la casa
dejando entrever
la amarga tristeza de sus carnes,
una pregunta te llega
como el crujido inesperado
de un mueble viejo
y te asusta y te golpea:
¿Quién decide el instante exacto
en que tendremos que mirar
cara a cara a la Muerte?
Es mas si ese ser
nos diera una oportunidad,
para hacer un pulso con la vieja dama,
¿lucharíamos buscando
el rayo necesario para la esperanza?
¿lucharíamos esperando
el hito imprescindible
para una victoria
siempre provisional?
Esperando la respuesta
sorprendes a Caronte faenando.


(5
Ara que ha caigut la nit/ i que la soledat es passeja/ en camisa de dormir per la casa/ deixant entreveure/ l’amarga tristesa de les seues carns,/ una pregunta t’arriba/ com el cruixit inexperta/ d’un moble vell/ i t’esglaia i et colpeix:/ Qui decideix l’instant exacte/ en què haurem de mirar/ cara a cara la Mort?/ És més si eixe ésser/ ens donara una oportunitat,/ per a fer un pols amb la vella dama,/ lluitaríem cercant/ el raig necessari per a l’esperança?,/ lluitaríem tot esperant/ la fita imprescindible/ per a una victòria/ sempre provisional?/ Esperant la desposta/ sorprens Caront feinejant.)

Aquest poema forma part del meu llibre Hores baixes que va aparèixer publicat dins de l'antologia Les hores rehabilitades (Brosquil edicions, València, 2002). La traducció al castellà ha anat a càrrec del poeta Berna Blanch (Catarroja, 1967), membre fundador del Cercle Poètic Argila de l'Aire i codirector de la revista literària Diàfora. Ha publicat entre altres poemaris Els buits que camine (1999), La claror del llamp (2001) El baf de l'espill (2001), Arran de terra, (2003), La llum antiga (2004) i Incorpòria (2007).

PODEU LLEGIR UN MAGNÍFIC ARTICLE DEL POETA ALEXANDRE NAVARRO SOBRE EL LLIBRE LES HORES REHABILITADES, ON ESTÀ INCLÒS AQUEST POEMA, NOMÉS CLICANT ACÍ O VISITANT EL BLOG ELS MECANOSCRITS DE POUET.