( Il·lustració de Miquel Albarracín)La filosofia hindú persegueix l'alliberament;
la grega, tret de Pirró, Epicur i alguns inclassificables,
és decebedora, no busca més que... la veritat.
E.M. Cioran
A LA RECERCA DE LA VERITAT
D’un temps ençà, Pep Sanz, el veí del quaranta-dos, no tenia altra obsessió en el cap que la recerca de la veritat.
A casa, a la feina, i fins i tot en les hores del lleure al Bar de la Cantonada, sempre que prenia la paraula era per a parlar-ne.
L’escriptor de novel·les barates lloava públicament la nova tasca que s’havia assignat Pep, i afirmava a tall d’il·lustració, eixint-se una mica de mare, que als nord-americans se’ls havia oblidat afegir a la seua Constitució el punt en el qual s’afirmara que tothom té dret a la recerca de la veritat.
No res aturava Pep, i continuava cercant amb una perseverant voracitat.
A la fi una nit es va trobar, a l’altura de la sucursal del número tres del Banc-Exprés, amb la mort, i aquesta amb un rictus solemne en la cara que llevava l’alé el va interpel·lar:
–Pep, no busques més, ja m’has trobat.
A casa, a la feina, i fins i tot en les hores del lleure al Bar de la Cantonada, sempre que prenia la paraula era per a parlar-ne.
L’escriptor de novel·les barates lloava públicament la nova tasca que s’havia assignat Pep, i afirmava a tall d’il·lustració, eixint-se una mica de mare, que als nord-americans se’ls havia oblidat afegir a la seua Constitució el punt en el qual s’afirmara que tothom té dret a la recerca de la veritat.
No res aturava Pep, i continuava cercant amb una perseverant voracitat.
A la fi una nit es va trobar, a l’altura de la sucursal del número tres del Banc-Exprés, amb la mort, i aquesta amb un rictus solemne en la cara que llevava l’alé el va interpel·lar:
–Pep, no busques més, ja m’has trobat.
PODEU LLEGIR UN MAGNÍFIC ARTICLE D'ALFONS CERVERA SOBRE EL CARRER DELS BONSAIS CLICANT ACÍ O VISITANT EL BLOG ELS MECANOSCRITS DE POUET.
(Publicat dins del llibre El carrer dels Bonsais -Publicacions de l'Ajuntament de Catarroja, col·lecció Literària Joan Escrivà, núm. 14, Catarroja, 2000- amb el qual vaig obtindre el Premi Benvingut Oliver de Narrativa, 1999)
2 comentaris:
M'agrada la cita de Cioran, tan lúcid sempre i també el conte que és cruel i realista.
Salutacions, Manel!
M'alegra sempre llegir els teus comentaris, sovint em donen una visió del text de la que jo no era del tot conscient.
Publica un comentari a l'entrada