UN CAS EXTRAORDINARI
A Jaume Messeguer, el veí del número nou, el cervell li funcionava a tot rendiment durant les vint-i-quatre hores del dia. Sempre tenia al seu abast una idea nova a posar en pràctica, un pensament novell a oferir.
El fet era tan extraordinari que alguns, entre ells el fuster i Joan Casanova, afirmaven que li havien vist traure fum del cap un dia en plena canícula estival. Altres barallaven la hipòtesi que aquell excés tenia la culpa de la seua alopècia.
Produïa tant el seu cervell que una nit, mentre dormia, li van començar a supurar per les orelles milers i milers d’idees i de pensaments que anaren escampant-se per tots els racons de sa casa, vessant-se per les finestres obertes i per davall de la porta fins negar el carrer i les llars dels seus veïns.
L’endemà, en trencar l’alba, tothom es va llevar amb un pensament nou. Alguns no ho van poder resistir i, després de dinar, van haver de tornar-se’n al llit.
El fet era tan extraordinari que alguns, entre ells el fuster i Joan Casanova, afirmaven que li havien vist traure fum del cap un dia en plena canícula estival. Altres barallaven la hipòtesi que aquell excés tenia la culpa de la seua alopècia.
Produïa tant el seu cervell que una nit, mentre dormia, li van començar a supurar per les orelles milers i milers d’idees i de pensaments que anaren escampant-se per tots els racons de sa casa, vessant-se per les finestres obertes i per davall de la porta fins negar el carrer i les llars dels seus veïns.
L’endemà, en trencar l’alba, tothom es va llevar amb un pensament nou. Alguns no ho van poder resistir i, després de dinar, van haver de tornar-se’n al llit.
(Publicat dins del llibre El carrer dels Bonsais -Publicacions de l'Ajuntament de Catarroja, col·lecció Literària Joan Escrivà, núm. 14, Catarroja, 2000- amb el qual vaig obtindre el Premi Benvingut Oliver de Narrativa, 1999)
1 comentari:
Molt bo. I és que això d'haver de pensar per a qui no hi està avesat ha de ser massa cansat. Feren bé a tornar-se a gitar. La majoria dels valencians ja fa algunes dècades que dormen també per tal de no pensar.
Publica un comentari a l'entrada