dijous, 28 de maig de 2009

UNA BONA NOTÍCIA PER A LA NARRATIVA BREU

Durant els darrers quinze anys m’he vist en el compromís d’haver de formar part de nombrosos jurats de certàmens literaris. Ha estat una faena a la qual m’he enfrontat amb paciència i disciplina, intentant sempre ser el més equànime possible. Sovint en els premis de narrativa he vist com els reculls de narrativa breu partien en clar desavantatge en relació amb les novel·les. Sóc conscient que és difícil escriure un bon recull de narrativa breu, amb un relat que falle n’hi ha prou per a descompensar tot el llibre. De vegades, al bell mig d’un mal recull, m’he trobat una bona narració surant entre el naufragi sense la possibilitat que algú la rescatara.
Corre la brama entre els narradors que els editors no són massa partidaris de publicar reculls de relats. D’altra banda, en tot el País Valencià, si no m’equivoque, només hi ha un premi per a reculls de narrativa breu. No fa massa temps un amic bibliotecari em va confessar que els del seu gremi preferien adquirir abans una novel·la que un recull de contes, ja que els assidus a la biblioteca preferien emportar-se a casa una novel·la, per molt extensa que fóra, que un recull de relats. En una novel·la –em deia el meu amic– el lector s’endinsa en un món de ficció i després, si el convenç, es deixa dur fins el final. Un recull de narrativa breu exigix més, perquè quan acaba un relat ha de tornar a fer un nou esforç i capbussar-se en un altre univers.
A pesar de tots aquests contratemps, els escriptors continuem escrivint narrativa breu. Les noves tecnologies, si els contes no són excessivament llargs, ens ajuden a difondre’ls.
A la Vall d’Albaida un grup de gent ha decidit fer una aposta per a possibilitar l’edició i difusió de bona narrativa breu i han creat la revista La lluna en un cove. El consell de redacció d’aquesta revista, que és de caràcter mensual i que ara arriba al número sis, selecciona i publica els millors relats que els arriben. Treballen amb una gran seriositat i rigor, i intenten, en la mesura del que els és possible, portar la revista d’una manera professional. A diferència d’altres iniciatives com ara L’Horabaixa o L’Aljamia, no descuiden el tema dels subscriptors i porten la seua economia d’una manera ordenada.
Aquest grup, al capdavant del qual està Lluís Miquel Pérez, ha vingut a omplir un buit important i aquells que com a escriptors i com a lectors estimem la narrativa breu els ho agraïm.

2 comentaris:

Salva Pérez ha dit...

Anotem, doncs, la teua recomanació i en prenem nota.
Una abraçada.

glòria ha dit...

Jo també m'apunto el nom d'aquesta interessant revista. Ens cal un New Yorker o cent.
Gràcies Manel.