divendres, 12 d’agost de 2011

LA CONSTÀNCIA I LA PERSEVERANÇA D'UNS POCS



Sense cap mena de dubte, aquesta és una setmana per a l’anàlisi i la reflexió política. Per a alguns el 22 de maig ha suposat el final d’un cicle, per a altres la superació d’una barrera electoral que semblava un mur inexpugnable que només la seua constància, la seua perseverança, ha estat capaç de superar-lo.
En aquest país nostre, mediterrani, de gent aparentment «muelle» utilitzant paraules d’un comte-duc d’infausta memòria, també tenim gent tossuda, constant i perseverant, capaços d’avançar contra un vent amb ràfegues de més de dos-cents quilòmetres per hora. Individus que en silenci van construint una obra d’una gran solidesa i una gran personalitat. Individus que, malgrat la seua estatura intel·lectual, en aquest país de cecs som incapaços de veure. Individus que són la nostra principal riquesa. Jo he tingut la sort de conéixer un bon grapat d’ells, la meua faena, que tants maldecaps m’ha donat, ho ha fet possible. Fa uns anys algú em va presentar la professora de la Universitat de València Carme Manuel, una dona divertida, xarraire, amb una enorme energia que sap canalitzar a través d’una gran capacitat de treball. Carme Manuel és una de les millors traductores i estudioses de la literatura o, millor dit, de les literatures anglosaxones que hi ha a l’Estat Espanyol. Una dona que, com fa poc afirmava el crític Sam Abrams, sempre està lluitant a favor de la literatura dels Estats Units. Ha traduït al valencià Emily Dickinson (Amherts) i ens ha descobert Anne Bradstreet en Poemes i meditacions d’una puritana anglesa a l’Amèrica del Nord del segle xvii, les poetes afroamericanes en L’ànima de les negres. Poesia afroamericana dels segles xvii i xviii i la vessant poètica de l’autor de Moby Dick, Herman Melville, en una mostra antològica que porta com a títol Escenes de batalla, paisatges de guerra. Però no sols allò que es fa als Estats Units li interessa, ja que junt amb Josep V. Garcia ens va oferir l’any 1992 una antologia de Poesia gal·lesa actual.
La seua aportació a la nostra literatura a través de l’estudi i de la traducció és impagable, els lectors de poesia en valencià estem en deute amb ella, ja que el seu treball ens fa superar sense dificultats les barreres que ens posen el temps i l’espai, les seues traduccions i els seus aclaridors estudis són com un veler que ens fa travessar mars i arribar amb alegria a bon ports que ens semblaven llunyans i als quals només podíem accedir viatjant en naus de diferent banderes.
Estic convençut que la fermesa de la nostra cultura ens la donen persones fidels, constants, perseverants que van apuntalant aquesta llengua i literatura mil·lenàries que resistixen a pesar de tantes coses.

(Article publicat a la columna Mou-te que açò s'empastra del diari digital l'Informatiu http://www.linformatiu.com/ el dia 26 de maig de 2011)

1 comentari:

Josep Lluís ha dit...

Seria perfecte un enllacet a eixes publicacions de Carme Manuel!